dilluns, 23 d’agost del 2010

Linkat 3.0, un projecte social

Font: koldo50.info

Aquest mes d'agost, Twitter ha estat un dels meus llocs preferits de descans, esbarjo i aprenentatge, gràcies a la interacció amb companys i companyes amb els quals he compartit interessos i afinitats. Ahir, per exemple, parlava amb Joan de Gràcia (@jdegra a Twitter) i altres persones sobre la Linkat, la distribució GNU Linux del Departament d'Educació de Catalunya...

Si us interessen qüestions tècniques relacionades amb la distribució us animo a fer una cerca a Internet. Comento, però, que està basada en OpenSuse, que utilitza per defecte l'entorn d'escriptori GNOME i que incorpora un conjunt molt complet d'aplicacions de tot tipus: ofimàtica , Internet, jocs, multimèdia... i sobretot aplicacions educatives (probablement, moltes més que qualsevol altra distribució orientada a l'educació). La instal·lació/ús de la distribució contempla, a més, diverses possibilitats: Live CD, estació autònoma, servidor de centre, client de centre i servidor de terminals lleugers.

Val a dir que el projecte Linkat (ahir ho comentàvem a la xarxa) és el resultat de l'esforç titànic d'una sèrie de persones que s'han entregat en cos i ànima a la distribució. Cal destacar particularment el treball de Francesc Busquets i de Joan de Gràcia, però també les aportacions de moltes persones anònimes que han cregut en la Linkat i que han aportat opinions, treball, crítiques, solucions, etc. De fet, qualsevol persona interessada pot prendre part activa en el projecte a través del portal Linkat i dels fòrums i la wiki habilitats per fer-ho.

De la Linkat destaca el seu valor com a projecte social, dirigit no només a centres educatius sinó també a qualsevol persona o grup preocupat per introduir-se o avançar en el món del programari lliure. La Linkat facilita l'accés legal a un conjunt molt ampli d'aplicacions de manera gratuïta, amb suport professional i en un ambient de llibertat. I això és molt més important del que podria semblar. En aquest sentit, cal posar l'accent en el model d'aula que incorpora la distribució, la possibilitat que ofereix de reutilització del maquinari i la millora de l'accés a Internet.

Hom podria pensar que la meva relació amb la Linkat és profundament passional. Ho és. Tot i així, el meu entusiasme no és irracional ja que durant anys he treballat a l'aula amb la Linkat i he vist com nois i noies s'adaptaven i progressaven sense problemes i obtenien, gràcies a ella, el màxim profit en l'ús de les noves tecnologies. A més, he viscut de manera similar l'evolució del meu alumnat treballant amb altres sistemes operatius, amb la qual cosa em considero avalat per l'autoritat i la perspectiva que donen l'experiència i facultat, en conseqüència, per comparar, opinar i treure conclusions.

Des de la pàgina de descàrregues del portal Linkat us podeu baixar la ISO de la distribució i provar-la. Us canviarà la perspectiva! ;)

diumenge, 22 d’agost del 2010

La plataforma de continguts digitals “Atria” ja està activa

Font: XarxaTIC

No puc més que estranyar-me de la ràpida posada en marxa de la plataforma de continguts digitals Atria, tal com es comenta en Twitter sota els hashtags #entorns1x1 i #eduCAT 1×1, i més quan fa menys de 10 dies que es va procedir a l’adjudicació definitiva del concurs per valor de 1.802.000 € (IVA inclòs).

Com no m’agrada deixar les opinions a mitges, el primer què he fet ha estat revisar la pàgina per a veure què ens aporta aquesta gran llibreria digital, i el primer que m’ha sorprès ha estat la inexistència de cap tipus de recurs gratuït, ni per a alumnes ni per a docents, ja que només s’inclouen enllaços a productes de pagament (llibres digitals de determinades editorials), els quals es compren mitjançant una cistella de la compra, que va afegint els productes seleccionats i et dóna l’opció de finalitzar-la i pagar.

Aquí apareix la següent pantalla:

Com podeu comprovar, apareix un compte moneder amb un “saldo procedent d’ajuts” (que segons el Departament d’Educació serà de 30 €) més un “saldo privat”, que hauran de recarregar les famílies mitjançant un compte de La Caixa. A sota de “Recarregar el Compte Persona Virtual” podeu observar que apareix l’opció de no tenir compte a La Caixa però, misteriosament, aquella opció també us derivarà a un sistema de pagament on l’intermediari del mateix serà la mateixa entitat bancària.
També, trobo realment curiós, i em sembla lògic introduir aquí la següent reflexió,  el preu dels llibres de text digitals, ja que cada matèria surt d’uns 14 a 18 €, per la qual cosa amb els 30 € de subvenció no arriba ni per a la descàrrega de les tapes dels mateixos. Fent números, ens trobem que la factura dels llibres digitals sortiria a un alumne de l’ESO per uns 160 € (suposant 10 matèries a un preu mig de 16 €), per la qual cosa les famílies n’haurien d’abonar 130 (descomptant els 30 € de la subvenció), més la despesa de 150 € que hauran fet pels netbooks dels seus fills (ja que la Generalitat de Catalunya només els ha cofinançat, i la meitat del seu preu l’haurà de pagar la família). Per tant, tot allò que deien de que amb els llibres de text digitals la motxilla de l’alumne sortiria molt més econòmica, es desmunta completament.
També m’agradaria fer-vos una pregunta sobre la següent pantalla que he trobat navegant per Atria.


No trobeu curiós que algunes de les notícies que es referencien a la nova plataforma tinguin data del juny, inclosa una del maig d’aquest any, quan la plataforma no ha estat adjudicada definitivament fins el dia 13 d’agost del 2010 (13/08/2010).
En definitiva, i sense voler entrar més a fons en la qüestió, em sembla curiós que, una plataforma dedicada a la venda dels productes de determinades editorials (paguem amb diners públics l’infraestructura d’empreses privades), hagi costat uns 2 milions d’euros dels nostres impostos i, a més sigui una plataforma, que analitzat el seu codi font, no presenta cap avantatge respecte alternatives gratuïtes com VirtueMart, osCommerce o altres plataformes de compra open source (lliures i gratuïtes).

dimarts, 17 d’agost del 2010

El programa Educat 1×1 arribarà al 85,69% de centres de secundària

Font: XarxaTIC




El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, via els seus responsables, comunica que a partir del curs vinent hi haurà una adopció massiva del pla Educat 1×1 per part de la majoria de centres de Catalunya, segons diu la següent nota:
Durant el curs 2010-11, 539 dels 629 centres públics i concertats que imparteixen l’educació secundària obligatòria hauran apostat voluntàriament per la modernització de les aules i els mètodes pedagògics a través del programa Educat 1×1.
Amb les noves incorporacions, seran 95.624 alumnes els qui, tan sols un any després de l’inici del programa estudiaran amb continguts digitals, ordinadors i pissarres digitals a l’aula. Per poder tirar endavant el projecte s’han fet obres en 3.390 aules d’arreu del país a fi i efecte de garantir-les la connectivitat a Internet. Simultàniament s’han format específicament en l’ús dels continguts digitals i els nous entorns d’aprenentatge, prop de 14.000 professors“.
Veient la notícia anterior, de la qual me n’alegro molt, com a amant de la utilització de les noves tecnologies dins l’aula, m’agradaria fer-ne algunes puntualitzacions:
  • L’aposta voluntària dels centres per a acollir-se a aquesta iniciativa presenta bastants punts foscos, ja que recollint informacions en equips directius dels centres, la majoria dels que he consultat em comenten que s’hi han acollit perquè no “els hi ha quedat cap més remeï”, ja que en cas de no fer-ho, aquells recursos amb els què els dotava el pla (i no només a nivell d’infraestructures) no els hi arribaria. Segons alguns directors, el comentari ha estat: “o ens hi acollim, o perdem aquestos recursos. Per tant, ens hi acollim, que arribin els recursos…i després ja veurem què fem”
  • La formació que ha realitzat el professorat d’aquestos centres, en molts casos, ha estat una mica desconnectada de la realitat “tecnològica” que s’estan trobant, ja que molts docents, que ja van veure l’any anterior el desplegament d’aquest pla en els seus centres, s’han trobat que la formació, que voluntàriament van rebre, no ha estat la més adient per a la resolució dels conflictes que s’han estat trobant a l’hora d’utilitzar aquestes eines (les dels centres i les dels alumnes)
  • La relació de continguts amb les editorials és un altre dels punts, que presenta bastants clarobscurs. Deixar que les editorials marquin els paràmetres educatius em sembla una mica incoherent, tanmateix reconèixer que, disposar de material d’e-learning prefabricat, pot facilitar la feina a molts docents que s’estan trobant nus en aquest món 2.0, etc.
Segueixo pensant que els eixos d’actuació del pla Educat 1×1 no han estat dissenyats correctament. Però a la fi, com sempre succeeix en l’Educació d’aquest país, els docents ens hi haurem d’adaptar, tanmateix els nombrosos recels sobre l’efectivitat real que molts docents tenim sobre els efectes que això tindrà sobre la competència que assolirà el nostre alumnat. Intentarem adaptar-nos als errors de disseny, i minvar la seva repercussió en els nostres alumnes.
Ens en sortirem? Espero que sí, pel bé dels nostres alumnes, i de retruc, de la societat sencera.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Cuando el gobierno mexicano se decidió por el software libre

Font: Alt1040

“El gobierno debe gastarse el dinero de los ciudadanos en hospitales o escuelas, no en licencias de software”, dijo Beto Bolaños, director general del Sistema Internet de Presidencia (SIP) durante el sexenio del presidente Vicente Fox (2000 – 2006). Tuve la oportunidad de acercarme a su charla en la Campus Party México 2010, y quedé simplemente sorprendido sobre la historia de cómo el gobierno de este país se decidió por la adopción del software libre.

Todo comenzó como una medida de austeridad involuntaria. El gobierno de Fox, recién llegado a la oficina, solicitó a Starmedia la creación de unos foros para comunicación interna. La empresa respondió que los tendría listos por la módica cuota de dos millones de pesos. Debido a lo elevado del gasto, la administración decidió buscar otras empresas, y después de consultar con casi medio centenar de compañías, los costos seguían demasiado altos. “¿Por qué no lo haces tú mismo?”, le sugieron a Beto. Así comenzó la incursión en el software libre.
Es probable que la adopción del software libre haya sido uno de los logros más infravalorados de la pasada administración federal. El SIP desarrolló a partir de plataformas abiertas más de 60 sitios, estrategias de comunicación y colaboración web, sistemas de ejecución, seguimiento, control, monitoreo y seguridad. Gracias a su esfuerzo, se impulsaron iniciativas como salas de prensa virtuales, foros públicos (eDemocracia), sistemas de registro, transmisiones vía streaming y podcasts. El resultado fue impresionante: los sitios dependientes de Presidencia pasaron de 56.500 usuarios únicos al mes en 2000, a 2.253.871 en 2006.

Otro de sus grandes éxitos fue la temprana apuesta por las licencias Creative Commons. En los albores del proyecto, León Felipe Sánchez se les acercó para pedirles que registraran la paquetería de Presidencia bajo el rubro CC. Uno de los objetivos es que no hubiera trabas entre los diferentes niveles de gobierno (federal, estatal, municipal), de modo que todos pudieran adoptar el mismo sotware abierto. En una cumbre internacional, México fue reconocido como pionero en el campo, e incluso Estados Unidos solicitó un par de asesoría sobre plataformas abiertas. Todo este esfuerzo se coronó con el Premio Reto Estocolmo en 2004 en la modalidad de Gobierno Electrónico.

Sin embargo, con la llegada de Felipe Calderón, hubo una ruptura total en los proyectos. Se despidió al 100% de los integrantes del equipo de Sistemas, lo que causó que el gobierno entrante no pudiera levantar el sitio web de Presidencia el día del inicio de gestión (incluso acusando a Bolaños de boicot). La culpa, en buena parte, es del negocio detrás de las licencias — ¡tan sólo en licencias de Microsoft Office se calculan cerca de ocho millones de dólares!

Aún quedan varios esfuerzos aislados en el gobierno actual de México como el caso de la Comisión Federal de Electricidad, pero el auge que tuvo durante la administración foxista no se ha recuperado. Los beneficios de la adopción del software libre son amplios, desde la generación de empleos para nuevas generaciones de programadores mexicanos, hasta un ahorro impresionante en recursos. Ojalá sean cada vez más los gobiernos que adopten las plataformas abiertos, ya que han demostrado que no sólo están para competirle a cualquier monopolio, sino para ganarles.


dissabte, 7 d’agost del 2010

El Gremi de Llibreters, molesto por la exclusión de sus librerías de la plataforma de contenidos digitales de Educació

Font: https://monmarcomes.files.wordpress.com/2010/08/ndp_gremi-llibreters-excluido-plataforma-digital-educacio_cast.pdf
 


El Gremi critica al Departament d'Educació por desatender la petición de las librerías agremiadas que quieren estar presentes en la plataforma desde el inicio. Denuncia el favoritismo del govern hacia la empresa Abacus, la única que de momento puede comercializar los contenidos digitales a través del espacio virtual. Exige a Educació reconducir la situación y considera prematura la incorporación de los libros digitales en las escuelas el curso próximo.


Barcelona, 4 de agosto de 2010. -

El Gremi de Libreters de Catalunya está indignado con el Departament d'Educació después de que éste haya desatendido reiteradamente su petición de participar en la plataforma de contenidos digitales eduCAT 1x1 -que según la nota de prensa del Departament a partir de ahora se llamará Atria-, un proyecto que ha concedido a la empresa tecnológica Aventia que cuenta con la colaboración de la cooperativa Abacus con respecto a contenidos digitales. “Estamos realmente molestos por la actitud del Departament d'Educació que ha ido dando largas a nuestra petición de incorporarnos a la plataforma; de hecho, hemos presentado dentro de los plazos pedidos la documentación para que unas 25 librerías agremiadas, en disposición de ofrecer el nuevo servicio, como también muchas otras que restan a la espera de saber cómo se desarrollará el proceso de adaptación; pero a pesar de ello a día de hoy aún estamos
esperando conocer los protocolos y requerimientos técnicos y sólo se ha anunciado que Abacus puede vender ya estos contenidos”, explica el Gremi.
El Gremi denuncia la situación de privilegio de la empresa Abacus en la concesión de la plataforma “ya que se ha beneficiado de la ventaja que supone disponer de toda la información sobre los requisitos técnicos, al participar directamente del concurso de la licitación, y se ha presentado como la única con posibilidades de vender los productos educativos”. Es por ello que el Gremi quiere hacer público su “malestar por un acto de favoritismo que atenta directamente contra los más elementales conceptos de libre comercio y competencia” y critica al Departament d'Educació porque “con dinero de todos, dirige claramente a los alumnos a comprar los libros hacia un único operador. Es este un acto de nepotismo descarado para favorecer con absoluta impudicia, una vez más, una empresa que se quiere convertir, con caudales públicos y prebendas diversas en hegemónica en el sector”.
A pesar de todo, los libreros siguen abiertos al diálogo institucional y exigen al Departamento que cumpla “el compromiso de facilitar los protocolos en las librerías que quieran incorporarse en la plataforma”. También piden que haga saber “en todas las escuelas y padres la existencia de una extensa red comercial independiente donde también podrán encontrar los productos pedagógicos que necesiten”. Desde el Gremi se critica la precipitación de la incorporación de los libros digitales de cara al curso que viene “ya que planteará, bien seguro, problemas de distribución”. “La implantación de las nuevas tecnologías en la enseñanza se tiene que hacer con prudencia y rigor, escuchando todos los actores implicados de cara a diponer de herramientas eficaces que no entorpezcan el desarrollo del curso y aplicarlas una vez sean sobradamente contrastadas”, afirma. “Nos extraña que éste haya sido un proyecto desarrollado con tanta celeridad e interés, sin escatimar recursos, sólo para vender modernidad, cuando se
sabe sobradamente que éste no es en absoluto un elemento clave para cambiar la tendencia a la baja en la calidad de la enseñanza en nuestro país”, acaba.


D'altres enllaços relacionats amb el post:

Educació nega oblidar el Gremi de Llibreters

En relació al paper dels llibreters en el nou entorn de continguts digitals

El Gremi de Llibreters, molest perquè l'exclouen

Els Llibreters de Catalunya critiquen la seva exclusió dels llibres de text digitals

El Gremi de Llibreters està "indignat" per no entrar en la plataforma