dijous, 29 d’octubre del 2009

La Generalitat prepara una tienda en internet para vender libros de texto

Font: elPeriódico.com

La Generalitat prepara una tienda en internet para vender libros de texto

  1. El portal, que deberá estar listo en septiembre, acogerá las ofertas de las editoriales
CARMEN JANÉ
BARCELONA

La Generalitat prevé abrir una tienda on line en la que vender libros digitales de texto y materiales educativos que se puedan usar en los ordenadores de las aulas catalanas. La tienda, que será gestionada por un tercero, permitirá descargar los contenidos directamente a los ordenadores y tendrá capítulos de libros, actividades complementarias y material que se pueda utilizar en educación.

El modelo que se baraja es la iTunes Store de Apple, donde se puede comprar música, vídeos y audiolibros de forma sencilla y por unidades. Así, si el cliente puede comprar solo una canción o el álbum entero. Lo mismo ocurrirá en la tienda, donde se podrá comprar un capítulo o el libro completo. "Se trata de que el profesor pueda construir su propio itinerario a partir de unidades didácticas de distinta procedencia", han explicado esta mañana David Medina, del Servei d'Innovació i Recerca del Departament d'Ensenyament, y Xavier Kirchner, director de programas en la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, en el congreso ITWorldEdu, que se celebra hoy y mañana en el Esadefórum.

La tienda virtual solucionaría la reivindicación de los editores de libros de texto que han visto como en Catalunya la mayoría de los colegios que han implantado el programa piloto 1x1, que asigna un ordenador portátil a cada alumne, han optado por una única empresa, Digital-Text, que proporciona todos los contenidos educativos a través de internet a un precio de 30 euros al año por alumno.

Concurso público

La plataforma tecnológica y la gestión de la tienda saldrá a concurso público en breve porque la intención del Departament d'Ensenyament es tener el proyecto en marcha el próximo septiembre, cuando comience el curso escolar.

Algunas editoriales de libros de texto estaban ya planificando sus propias tiendas para vender contenidos a través de internet, aunque también se barajaba la opción pública. La opción de Ensenyament es cobrarles a los proveedores un precio simbólico por el servicio y que cada uno fije su precio.

Funciones de red social

Kirchner ha propuesto también que la tienda forme parte de una plataforma que integre también sistemas de recomendación y herramientas de tipo red social. Según Medina y Kirchner, se trata de agrupar conceptos de "Facebook, iTunes, Amazon y entornos virtuales de enseñanza" y adaptarlos a sus necesidades.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Ordinadors, llibres de text digitals i el 'sahento' Benítez

Font: Arran de pupitre




El dimarts 27 d'octubre, a El Secret de Sílvia Còpulo, vam poder escoltar un interessant debat a Catalunya Ràdio sobre els llibres de text digitals, amb la presència de Jaume Graells (Director General de l'Educació Bàsica i el Batxillerat, del Departament d'Educació), Salvador Cardús (reconegut escriptor, periodista i economista), Héctor Ruíz (Digital Text) i la nostra companya Anna Pérez (Mestra, en majúscula).

Mentre escoltava el podcast aquest matí a primera hora, si em permeteu, recordava una història que aquest agost passat el Fernando García Páez em va explicar a Baeza, en el marc dels cursos d'Estiu de la Universidad Internacional de Andalucía. Aquí va:

El sargento Benítez (sahento Benítez, a partir d'ara) era un militar del Depósito de Caballos Sementales de l'exèrcit, amb seu a Baeza. Un bon dia estava prenent unes canyes amb els amics en un dels bars de l'Avenida de la Constitución quan un recluta se li va quadrar, esbufegant, a 3 metres de la seva taula. El va mirar de dalt a baix mentre es cordava a desgana el botó de la camisa, tot rosegant el caliquenyo mig apagat que li penjava dels llavis.

- Mi 'sahento', el comandante me manda a buscarle. Requiere su presencia de inmediato.
- ¡Me 'cagoentó', a ver ahora qué coño quiere éste!

Va escurar les butxaques i va deixar unes monedes sobre la taula, de mala manera, mentre els seus renecs es perdien per la calle de las Barreras.
En veure que a l'entrada del Depósito hi havia molts cotxes va accelerar el pas. A dintre l'esperaven tots els comandaments del Depósito més tota la plana major de Jaén. Fins i tot n'hi havia de Granada i de Sevilla.
Resulta que el principal semental (el figura del Depósito) passava olímpicament d'una preciosa euga de raça àrab que havien traslladat de vés a saber on, però que pel que semblava era un compromís important.

Portaven ja diversos intents sense èxit quan el sahento Benítez es va acostar, va donar un parell de voltes amb la intenció d'analitzar la situació amb les mans agafades per l'esquena i va adreçar-se al recluta amb determinació, després de creuar-se una mirada desafiant al semental amb les seves espesses celles.

- Serás cabronazo. Ahora vas a ver.

Es va aturar i, per sobre l'esquena, sense acabar-se de girar, va dir:

- ¡Xaval, vente pacá !
- ¡Susórdenes mi sahento!
- Anda, Ve a las letrinas y tráeme un espejo.
- ¿uuun espeeejo, mi sahento?
- ¡Coño! ¿No te he dicho un espejo? ¡Venga, a la p... carrera!

Els de les bates blanques, senyors veterinaris, i militars amb les botes negres ben llustrades (probablement de no haver muntat mai a cavall) i molta medalla penjant, van mostrar una dissimulada expressió de sorpresa.

El sahento Benítez va prendre el mirall amb les dues mans i el va girar cap al semental, que en un tres i no res es va incorporar d'un bot i va experimentar una erecció digna de la seva fama. Poc després va cobrir l'euga com havia fet tantes i tantes vegades, abans de tornar a jaure complaent al seu racó preferit de l'estable.

El sahento Benítez va lliurar el mirall al recluta, i mentre s'espolsava la cendra que havia caigut sobre el seu gastat uniforme, va fer una salutació militar al seu comandant, davant dels bocabadats presents.

- Ordena alguna cosa más, mi comandante?

... i va enfilar cap a l'avenida de la Constitución per prende la primera cervesa del capvespre.

(Fernando, si lées esto perdóname por no saberlo explicar con tu gracia y salero. ¡Un abrazo!).

Doncs bé, al debat es van fer justificacions diverses, contradiccions (com la del compromís -o no- d'utilitzar en un 60% del temps el llibre de text digital, per tal de poder acollir-se al Pla), sobre les que no entraré ja que molts de vosaltres sabeu què en penso, d'aquest pla i dels llibre de text digitals.

Sí diré, si em permeteu, que em vaig quedar amb que darrere aquest debat hi ha molt veterinari i molt militar amb molta medalla. Però que qui acabarà treient les castanyes del foc són el munt de sahentos Benítez (que no són pocs) repartits per la nostra geografia, que són els que ens quedem a les trinxeres mantenint, peti qui peti, la nostra posició.

Anna, ahir vas estar genial ! Un petó.

PROJECTE 1x1: JA NO ÉS OBLIGATORI UTILITZAR LLIBRES DE TEXT DIGITALS

En el debat que es va produir ahir a Catalunya Ràdio en el programa de la Sílvia Cóppulo, El Secret, el Sr. Jaume Graells, Director General d'educació bàsica i batxillerat, va afirmar que en el projecte 1x1 es poden i es podran utilitzar diferents tipus de materials curriculars digitals.... no és necessari arribar al 60% d'ús que fins ara s'havia dit.

Ja ho vaig expressar ahir... estic molt contenta de l'afirmació del Sr. Graells!


Nota: Si aneu a la Bitàcola deMestraTIC podreu escoltar les declaracions del Sr. Graells

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Rifes 1 a 1 abans del 30 d'octubre (IIª part)

Pel que sembla, l'IMAE ha rectificat la wiki on apareixia aquest text:


http://imae.wikispaces.com/P1x1-SAU+virtual+Linkat

Com la majoria de docents usuaris de Linkat són força autosuficients en front a les incidències que es produeixen amb Linkat, disposem de molt poca informació sobre problemes i solucions i per tant aquesta "Taula 4" és una simple derivada de la Taula 1 referent als problemes de connexió a la xarxa WiFi educat des de Windows, a la que se li ha afegit el cas 4.3.B i s'han eliminat altres casos que no apliquen a Linkat.
Convidem als docents més actius en Linkat a revisar aquesta pàgina millorant la casuística de problemes i solucions recollits. Entre les tres millors aportacions fins al 30 d'octubre, sortejarem un regal sorpresa"

Ara simplement, apareix aquest text:

Nota 1: Es parteix de la base que el PC funciona correctament en Linkat i no té inhibit el sistema de radio WiFi.
Nota 2: Es convida als docents més actius en Linkat a revisar aquesta pàgina millorant la casuística de problemes i solucions recollits. Entre les tres millors aportacions fins al 6 de novembre, sortejarem una videocàmera digital.


I ara ja sabem doncs quin serà el regal: una videocàmera digital!!!


Per cert, i posats a resoldre problemes:

4.2 El sistema Linkat ens demana una contrassenya per al desbloqueig de l'anell predeterminat

Té fàcil solució:

Solució 1: es posa la contrasenya 02coord

Solució 2: Es crea una llançadora a l'escriptori de l'alumne que apunti a un script ubicat a: /usr/local/bin/neteja_keyring.sh


El contingut d'aquest script és:

#!/bin/bash

for i in $(ls
$HOME/.gnome2/keyrings/); do
mv $HOME/.gnome2/keyrings/$i $HOME/.gnome2/keyrings/$i.bak
done

Solució 3: s'ha d'anar a: Aplicacions -> Utilitats -> Seguretat-> Contrasenyes i claus de xifratge. Des d'aquí es poden eliminar les claus


4.3
Ja he configurat la xarxa WiFi educat o ja la tenia configurada d'un altre dia, però perdo la connexió WiFi a educat. En canvi la majoria de la resta de portàtils sí segueixen connectats a educat

L'script en concret és:

#!/bin/bash
sudo
/sbin/modprobe -r ath9k
sudo /sbin/modprobe ath9k
sense l'encapçalament:
#!/bin/bash
, l'script no funciona

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Escuela 2.0: es complicado comprar ordenadores

A través del bloc d'en Jordi Adell, ens dóna a conèixer aquests dos enllaços: Los portátiles aún no llegan a ningún aula en ocho comunidades“ i la notícia que apareix a "Cinco Días" on es deixa constància que s'ha adjudicat a Toshiba el 80% dels ordinadors de l'Escuela 2.0. (Cal recordar que a casa nostra no hi ha hagut concurs públic a diferència d'altres autonomies)

Un mes de Projecte 1 a 1.

Font: Tecnocat

Ja portem un més des que vam començar a repartir els ordinadors a professors i alumnes, per tant ja podem començara fer valoracions de com va funcionant el projecte.

Aquesta valoració podem separar-la amb dos aspectes, el primer i essencial és la connectivitat dels ordinadors a la xarxa, i el segon lloc el material de llibres digitals. Fins ara tant sols havíem parlat del primer perquè crec què és el que ha de funcionar, l'altra sempre podem trobar alternatives.

La connectivitat, doncs tot i haver passat un més la solució es va dilatant, es hora d'ara que no podem assegurar als nostres alumnes, els 4 grups que tenim que es podran connectar amb seguretat i treballar amb normalitat. Tenim alguns alumnes què a hores d'ara encara no es poden connectar sempre, i altres que a mig treballar se'ls desconnecta. Fa dues setmanes, vam fer un intent de millora i no el vam notar, dijous, vaig tornar parlar amb els responsables del projecte i em van dir què tornes demanar un canvi, al fer-ho ens vam adonar que el primer canvi no s'havia guardat, un petit error, es va fer el canvi, però no es va desar. A vera ara que s'ha desat, si la setmana vinent, es va normalitzant i millora significativament.

Una preocupació és si el windows o la Linkat van millor, el cert es que l'us dels alumnes podríem dir que va entorn a un 60% a 30%, i la seva sensació és que va absolutament igual amb un o amb l'altra. És més molts dels alumnes que fan servir la Linkat, és perquè el windows no els ha funcionat al principi, i la Linkat si, i s'han adaptat perfectament.

A hores d'ara encara detectem connexions mal configurades, amb un o altra sistema, i això be determinat les la complexitat de configurar-ho, per uns alumnes amb pocs coneixements. A alguns els hem de configurar el professorat, ja que ells són incapaços de fer-ho. Això es la diversitat a la secundària.

A la Linkat s'ha detectat un problema de que quan se suspèn, atura l'ordinador per tancar la tapa, després perd la connexió, remenant tant sols he trobat una solució temporal que és executar un fitxer. m'he estat barallant amb forces fòrums, i possibilitats i no hi he trobat la solució definitiva.

Per un altra costat ja ha sortit la versió definitiva de la Linkat, i hem de cercar el mètode d'actualització, de moment haurem de continuar amb la beta, ja que actualitzar-ho per internet és inviable, son unes quantes hores de connexió.

El següent problema que tenim és degut a l'estructura de connexió a internet que han definit, sense tenir en compte cap dels comentaris fets fins el moment. Ho recordaré, han muntat una línia ADS, per els llibres digitals, i poca cosa més i la resta l'han desviat per la xarxa ja existent dels centres. Això ha provocat, primer una saturació d'aquesta xarxa, hem de contar que velocitat de connexió de la xarxa del centre es de 2 Mb, quan casi tothom en te 3 a casa per ell sol, podeu fer-vos una idea. A més d'això no hi ha cap control sobre el que hi fan per aquesta línia, no hi havia cap centre preparat, i Educació no ho ha tingut en compte, en el cas del meu centre caldrà gastar-se uns quants milers d'euros del seu pressupost per poder-ho controlar.

Tot i això seguim endavant intentant portar el dia a dia el millor possible, no sense cansament.

El tema de material digital, no hi entraré gaire, de moment direm tant sols que deixa molt que desitjar. El comentari d'un professor va ser: “Hi ha material d'aficionats que és molt millor al que ens dona l'editorial”. Amb això em sembla que queda resumit. Però ja hi entrarem més a fons quan la part tècnica funcioni perfectament.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Generalitat y Gobierno central se disponen a extender los portátiles a 250.000 alumnos

Tot seguit, reproduïm l'article que s'ha publicat a "El País" sobre els portàtils als centres educatius.

Cal recordar que:

- No es té en compte l'efecte que poden tenir una exposició perllongada de les WiFis sobre els alumnes - No s'ha resolt el problema del suport informàtic als centres educatius - No s'ha resolt els problemes de connectivitat dels centres

Pel que fa el punt de vista pedagògic:

- Es fa massa èmfasi sobre el desplegament i els llibres digitals i cap referència a l'aprenentatge dels alumnes. Està per veure els resultats acadèmics d'enguany.

- Hi ha massa pressa per fer un desplegament tan gran i tan ràpid si els problemes existents encara han de ser resolts.

- No es diu en què consisteix el sistema de supervisió (programa espia? s'ajusta a la legalitat?) ni en què consisteix el sistema antirobatori ni quin efecte té. Cal recordar de qui és propietat l'ordinador i per tant si és lícit o no el programa de supervisió.


Aquí teniu l'article de "El País"

Font:
El PaísEnllaç

Los primeros en tener ordenador serán los estudiantes de primer ciclo de secundaria

SEBASTIÁN TOBARRA - Barcelona - 21/10/2009

La Generalitat ultima un acuerdo con el Ministerio de Educación para cofinanciar un multimillonario plan para extender en tres años los ordenadores portátiles y los libros de texto digitales a 250.000 estudiantes. En total, se beneficiarán 120.000 alumnos de primero y segundo de secundaria, y 130.000 de quinto y sexto de primaria.

Las clases tendrán zonas Wi-Fi, pizarra digital y cañón proyector

Según fuentes conocedoras de las negociaciones, las dos partes se reunieron la semana pasada. A esta reunión asistieron altos cargos del Ministerio de Educación, que dirige el ministro Ángel Gabilondo, y del Departamento de Educación, que encabeza el consejero Ernest Maragall. Del encuentro salieron las líneas de un pacto que debe cerrarse dentro de unos días.

La negociación se deriva del Plan Escola 2.0, que ha lanzado el Ejecutivo central para digitalizar las aulas. La versión catalana es el Proyecto 1 x 1, es decir, un alumno, un ordenador. Ni el ministerio ni la Generalitat quieren comentar las negociaciones en marcha hasta que estén cerradas. Aun así, el ministerio afirma que la negociación con Cataluña está avanzada. El ministerio también está negociando con otras comunidades autónomas.

La Generalitat y el Ministerio de Educación quieren financiar el plan de digitalización de las aulas y los portátiles para los alumnos a partes iguales: algo más de 15 millones por año la Generalitat y la misma cantidad el Ministerio de Educación. En total, 120 millones de euros.

La contribución de las dos administraciones cubrirá la mitad del coste de los equipos, que pasarán a ser propiedad de los alumnos. La aportación de las familias será de 150 euros, aunque habrá becas para las que dispongan de pocos recursos económicos. Se prevé que puedan beneficiar al 20% de ellas.

Aunque el plan duraría tres años, se aplicaría en cuatro cursos. En una primera etapa, los portátiles llegarían el curso que viene (septiembre 2010) a todos los estudiantes de primero y segundo curso de secundaria (alumnos de 12 a 14 años) de centros públicos y concertados. Es decir, en 11 meses todos los estudiantes del primer ciclo de secundaria trabajarían con ordenador y libros digitales.

En una segunda fase, en 2011, los portátiles se extenderán a quinto de primaria y desde 2012 a sexto (estudiantes de 12 años). Fuentes empresariales del sector editorial dicen que ya están trabajando para poder atender esta gigantesca demanda de contenidos digitales que habrá a partir del curso que viene.

El salto de alumnos digitalizados que se producirá respecto a la situación actual es monumental. Hoy los ordenadores apenas llegan a 6.000 estudiantes y está previsto que al acabar este curso sean 33.000 los que tengan portátil.

El plan de la Generalitat tiene rasgos propios. La mayoría de las comunidades quieren empezar por primaria. El ministerio plantea inicialmente que arranque por primaria, pero no ha puesto problemas a cofinanciar el plan de la Generalitat de comenzar por secundaria.

Hay tres asuntos de gran calado que afrontar en pocos meses para extender los ordenadores portátiles. El primero, las fuertes inversiones que deberán hacerse en los centros para trabajar en ellos con ordenadores portátiles ultraligeros. La Generalitat está destinando inversiones a dos centenares de centros escolares, pero con el plan que negocia con el Ministerio de Educación deberá extenderlas a todos los centros para que empiecen a trabajar con los portátiles.

El segundo reto es el lanzamiento en masa de libros digitales que vayan sustituyendo a los actuales de papel. Respecto a los libros digitales, se abre el camino para que las editoriales se pongan manos a la obra y puedan venderlos en masa desde el curso que viene. Este año una única empresa ha provisto el grueso de los contenidos digitales. Las fuentes del sector consultadas afirman que varias empresas están empezando a trabajar de forma conjunta para poder atender la demanda.

El tercer desafío es que la transición al sistema digital requerirá formar en el nuevo sistema de trabajo escolar a miles de profesores.

Está previsto que cada aula tenga pizarra digital, al menos dos zonas Wi-Fi, conexiones para todos los aparatos, ordenador para el profesor, un cañon proyector y ordenador asociado a éste.

El Departamento de Educación sostiene que los 150 euros que se deberán pagar por cada portátil son menos que los 250 o 300 que cuestan cada año los clásicos libros de papel. Los ordenadores tienen un sistema de supervisión y control antirrobo. Las familias deben firmar que autorizan esta supervisión de gestión remota de los equipos.

El calendario y las inversiones del plan

- Septiembre de 2010: los portátiles llegarán a los 120.000 alumnos de primero y segundo de secundaria de centros públicos y concertados.

- Cursos 2011 y 2012: los ordenadores se extienden a los estudiantes de quinto y sexto de primaria de escuelas públicas y concertadas.

- Financiación: se prevén 120 millones de euros para financiar el plan durante tres cursos (cuatro años) al 50% entre la Generalitat y el Gobierno central.

- Inversiones en aulas y centros: cada aula deberá tener pizarra digital, al menos dos zonas Wi-Fi, conexiones para todos los aparatos portátiles, ordenador para el profesor y un cañón proyector.

Terminals lleugers i HEURA: la història continua


Doncs som a l'Octubre i ens trobem amb el mateix problema al nostre centre. Els meus coneixements no són prou com per entendre de quin problema es tracta (tot i haver llegit sobre el tema) i tampoc trobo de moment qui ho pugui solucionar. Es veu que a la província de Girona encara no s'hi havien trobat i escric aquí per si algú em sap donar alguna solució...és un

error greu, al meu entendre, que un projecte com l'Heura no contempli la possibilitat dels servidors de terminals. Tenim al centre unes "caixetes blanques" molt noves i boniques sense utilitzar!...doncs quan ens va arribar l'LTSP i els deu terminals lleugers de catàleg,no va haver una altra solució que connectar a través d'un switch i tirar 10 cables des d'aquest cap als terminals. Total,que el meu director (i crec que amb tota la raó),està ben empipat en veure tota la "cablejada" que hi ha pel mig, per no poder utilitzar els punts de dades de l'Heura.

Però el que a mi em comença a indignar,és que la nostra aposta per aquest servidor era estratègica, per poder anar afegint (i recuperar) terminals "vells" de les aules...però ¿a on els puc connectar si la xarxa Heura i aquest "spanning tree" no deixarà que arrenquin? Com els explico als mestres que l'ordinador que tenen a l'aula i que volíem reutilitzar,de moment no els servirà?

Reclamo altre cop (aquí i on faci falta) més facilitats per part del nostre Departament a l'hora de treballar amb la Linkat als que tenim ganes de fer-ho perquè pensem que els motius ètics i econòmics que se'n deriven no poden ser ignorats.
Com sempre m'agrada pensar en trobar el camí per arribar a bon port,vaig preguntant a veure com ho podem fer.Ara encara no sé de quina manera,però ens en sortirem :-)
(Perdoneu pel to del missatge,però és una més que s'afegeix a tota una sèrie de coses que no entenc i no m'agraden)

Força Linkat!


Xavier Rodríguez.Coordinador d'informàtica de l'Alfons I de Puigcerdà

divendres, 23 d’octubre del 2009

Rifes 1 a 1 abans del 30 d'octubre

A la wiki de l'Imae fan un sorteig a veure quines aportacions arreglen els problemes que hi ha amb la instal·lació que han fet de Linkat als portàtils.

http://imae.wikispaces.com/P1x1-SAU+virtual+Linkat

Per cert, els usuaris de GNU/Linux són força autosuficients perquè per regla general el servei de suport no contempla els usuaris d'aquest entorn ( o sigui que passen molt d'aquest col·lectiu friki). Que no es disposi de més informació no és degut als usuaris que SÍ necessiten suport.

Es demana ajuda als usuaris més avançats quan en realitat caldria que aquest suport el donés una empresa especialista en GNU/Linux.


"Com la majoria de docents usuaris de Linkat són força autosuficients en front a les incidències que es produeixen amb Linkat, disposem de molt poca informació sobre problemes i solucions i per tant aquesta "Taula 4" és una simple derivada de la Taula 1 referent als problemes de connexió a la xarxa WiFi educat des de Windows, a la que se li ha afegit el cas 4.3.B i s'han eliminat altres casos que no apliquen a Linkat.
Convidem als docents més actius en Linkat a revisar aquesta pàgina millorant la casuística de problemes i solucions recollits. Entre les tres millors aportacions fins al 30 d'octubre, sortejarem un regal sorpresa"

A veure quin serà aquest regal sorpresa....... serà això?



1 a 1: estat del projecte

Fa uns quants dies, a TV3 va fer un reportatge sobre l'estat dels ordinadors a les aules.

A banda del que es recull al vídeo, podem dir que:

1- Cal el tècnic informàtic als centres i que les hores actuals de tècnics de suport són insuficients

2- L'oferta de llibres digitals és única i això influeix en la qualitat dels materials:

Enllaç 1

Enllaç 2

3- Els alumnes tenen problemes de connexió a la wifi.
4- Formació del professorat molt pobra.
5- Problemes de connectivitat a Internet: malgrat disposar de més connexions ADSL, la connectivitat a través de la connexió del Departament ha empitjorat. El motiu és l'ús de llistes blanques al proxy que deriven tot el trànsit cap a la connexió del Departament.
6- Hi ha problemes amb les maquetes dels ordinadors de l'1 a 1:

Enllaç 3


Bé, tot seguit us deixem el video de TV3:


Balanç d'un mes amb ordinadors

Aquest curs 70 instituts han començat a utilitzar ordinadors a les aules. Els primers dies han tingut alguns problemes tècnics que ja es comencen a resoldre. Des dels centres reclamen, a més, una millor oferta de llibres digitals.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

VIVIM UN RETROCÈS? COMPAREM MATERIALS

Font: Bitàcola deMestraTic

Ara però, m'envien una altra imatge de digitaltext... i no me'n puc estar! Ara resulta que els del sud són els de la part de baix... i caminen al revés, o bé els del nord que som els de dalt, no necessitem la gravetat...

I tot això és material dirigit a l'ESO!

Per tant decideixo fer-la pública i fer referència a l'article de la Gemma Lienas.

La Gemma Lienas denuncia el material didàctic dels llibres digitals, cito aquí algunes de les seves frases:

"Por lo visto, el Departamento de Educación ha hecho la vista gorda en los libros digitales. Y también ha tirado la toalla con relación al lenguaje, plagado de masculinos plurales o con exhortaciones al alumnado siempre en masculino singular ("no te quedes corto"), fórmulas que hace unos años la propia Administración desaconsejaba."

"En el año 1988, escribía la socióloga Marina Subirats: "Eliminar el sexismo en educación y construir una escuela coeducativa requiere instaurar una igualdad de atención y de trato a niños y niñas; pero exige, además, rehacer el sistema de valores y actitudes que se transmiten, repensar los contenidos educativos". En el año 2009, con los nuevos materiales, no avanzamos, sino que regresamos a las cavernas.!""

"Los nuevos materiales irritan por estas razones pero, sobre todo, porque los contenidos se desarrollan sobre un soporte tecnológicamente avanzado y sin embargo huelen a rancio."

D'entrada hem d'agrair a la Gemma Lienas que qüestioni els llibres digitals, és necessari que persones conegudes dins el món de la cultura reflexionin en veu alta i ajudin a posar una mica de llum en aquests moments.

No podem deixar de criticar i qüestionar, perquè no podem permetre fer un pas enrera.

Hi ha qui pensa que són quatre mestres els qui creen materials. Això no és pas veritat, som bastants més, però a part d'això, el que el col.lectiu de mestres sempre ha fet (hem fet) ha estat buscar i agafar allò que més ha interessat per preparar les classes: buscar d'entre diferents llibres i webs per preparar un dossier, fulls de suport, activitats... A part hi ha qui crea material des de zero, a mi m'encanta fer-ho!, però sigui com sigui, tants els que creen material des de zero com els que busquen i trien el professorat i l'alumnat necessita materials de qualitat que no siguin antiquats.

Deixo a continuació un material creat per mestres, la webquest Estem de festa coordinada per Maria del Mar Lluelles i Imma Palahí i creada per: Angels Corredor, Ma. Esther Fernández, Àlex Font, Sara López, Maria del Mar Lluelles, Imma Palahí, Anna Maria Salla, Marta Servat i Laura Urgell

... podem comparar entre el que proposen els llibres digitals i aquesta webquest, no hi ha color oi?

Començaria aquest post dient... "Ai Senyor! on anirem a parar". De fet l'altre dia llegint l'article de la Gemma Lienas vaig estar a punt d'escriure un post fent-hi referència, però vaig pensar que ja havia parlat prou dels llibres digitals.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Familias de Euskadi rechazan el Wi-Fi en el aula porque "es un riesgo para la salud"

Font: 20 Minutos


Familias de Euskadi rechazan el Wi-Fi en el aula porque "es un riesgo para la salud"  (Imagen: 20MINUTOS.ES)

UNAI ETXEBARRIA. 19.10.2009

Una plataforma de ciudadanos ha empezado a organizarse en Euskadi para que el Departamento de Educación paralice el despliegue de conexión a Internet sin cables (Wi-Fi) en los colegios vascos. Invocan al principio de la precaución

La Consejería planea colocar este dispositivo en todas las aulas de quinto de Primaria a principios de próximo año. Pero la Coordinadora Vasca de Afectados por los Campos Electromagnéticos (Covace), con sede en Basauri, exige que en lugar de Wi-Fi, el acceso a Internet sea por cable. Invocan al principio de la precaución: como no está científicamente demostrado que las ondas son inocuas, quitémoslas.

Los miembros de Covace han mandado una carta a la consejera Isabel Celaá exponiendo sus demandas. También se han puesto en contacto con la Asociación de padres y madres de la escuela pública vasca (Ehige). «De momento hemos remitido toda la información que nos han dado a todas las asociaciones de padres de Euskadi. Estamos estudiando el tema», explican desde Ehige.

La llegada de Wi-Fi a las aulas es parte del programa Escuela 2.0 que se implementa en Euskadi desde este curso. Su objetivo es la inmersión de los alumnos en el entorno informático. Entre otros avances, el Departamento espera que desde principios de 2010 todos los escolares tengan un mini ordenador portátil en el aula.

Desde luego, el sistema Wi-Fi no es ninguna novedad. Sin ir más lejos, encontramos este dispositivo en todos los centros de distrito de Bilbao, bibliotecas públicas, campus universitarios, numerosos bares, en la Plaza Nueva... Sin ir más lejos, en la vecina Cantabria los colegios tienen Wi-Fi desde hace años.

Como contrapunto, Covace cita a la Biblioteca Nacional de Francia, en París, que ha abandonado el Wi-Fi por precaución.

CONSULTA AQUÍ MÁS NOTICIAS DE BILBAO

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Resum de la II ª trobada (PaperLess) TIC a Sant Just Desvern

El passat dissabte dia 3 d'octubre va tenir lloc a l'IES de Sant Just Desvern la IIª trobada (PaperLess) TIC. La Jornada va aplegar més de 25 persones interessades en les TIC/TAC (coordinadors/es i no coordinadors/es). En aquesta jornada es va fer el Taller Escola 2.0: Comunicació 2.0 a càrrec d'en Jordi Perales. En Jordi ens va ensenyar l'ús de recursos com ara: Blocs, Youtube, Google Apps, Twitter, Facebook, Friendfeed i Netvibes.

Després en Joan de Gràcia ens va donar a conèixer la importància de disposar d'un proxy caché al centre educatiu que limiti l'accés a determinades URLs, l'ample de banda de Youtube i Google Video, conèixer les estadístiques d'ús amb l'objectiu de millorar la connectivitat a Internet. En el cas de disposar de més d'una ADSL, en Joan ens va ensenyar els recursos que es disposen per implementar un balancejador de càrrega que, a banda de millorar la connexió a Internet introdueix un element més de robustesa pel que fa la connectivitat. En Joan ens va deixar proxy en una imatge de màquina virtual VirtualBox per tal d'experimentar al centre

Per veure la presentació sobre el proxy caché, podeu seguir aquest enllaç

L'enllaç a la imatge Virtual Box del proxy el trobareu aquí.

(Nota: La IP d'aquest proxy és la 192.168.0.3. Els ports del proxy són el 3128 o bé el 8080.
Usuari: root, contrasenya: linkat
Usuari: linkat, contrasenya: linkat)

I aquí us deixem el vídeo que en Josep Mª ens ha fet sobre la jornada de dissabte.




Finalment, i dins de l'espai "Hora TIC", els docents que estan en centres que participen en el projecte 1 a 1 varen donar la seva opinió sobre com està anant el projecte.

Publiquem doncs el recull d'opinions que ens han fet arribar:

----------------------------------------------------------------------------------------------------
#1:

Sobre el tan conegut projecte 1 a 1 i la pretesa revolució en la manera d'ensenyar sembla, com ja ens tenen acostumats els nostres polítics i en particular els representants d'ensenyament, en una de les seves típiques fugides endavant, molta fresa, molt rebombori mediàtic, sense tenir res ben preparat.

Comencem per les infraestructures dels centres: unes connexions ADSL del Departament d'Ensenyament que, en el millor dels casos, quan no es bloquegen van a 2MBits. Potser es pensen que, amb una mínima qualitat, podran suportar 30 , 40 o més connexions de portàtils simultànies.

A alguns que han començat a provar el projecte el que realment els hi passa és que o bé fallen alguns portàtils, o no aconsegueixen connectar-se, o la velocitat és lentíssima i l'aventura es converteix en un mal de cap pel professor de torn que amb bona voluntat s'ha adherit a l'experiència.

Comentaven alguns companys que s'havien trobat que els alumnes, a vegades, tornaven a reclamar els antics llibres de text. En definitiva allò era pitjor que una olla de grills.

Els coordinadors d'informàtica, completament abandonats per l'administració, amb un parc d'ordinadors creixent ( més de cent la majoria dels centres, portàtils a part), amb un suport de nois d'empreses contractades pel departament, amb voluntat però amb escassos coneixements i molt malt pagats que marxen cap a altres llocs de treball quan comencen a dominar les tasques d'administració de sistemes ( és un etern començar de 0), no ajuden gens a la feina i miren d'escapolir algunes responsabilitats, senzillament perquè no
saben resoldre els problemes que se'ls hi plantegen.

La qualitat dels continguts, molt inferior a la que ara s'està donant. Cops de ratolí a les preguntes i si l'encerto l'endevino. Entenc que preparar un material informàtic ( que hauria de ser un complement a la tasca d'ensenyar-educar i no una substitució) no es feina fàcil, però, es que potser algú ha donat tanta pressa a la qüestió que tot s'hagi de fer per demà mateix quan el més calent encara està a l'aigüera?.

La majoria firmaríem convençuts que s'han de promocionar e implementar les TIC, les TAC, en definitiva la potència de la informàtica, en la metodologia del nostre ensenyament però no a qualsevol preu i només ( i això és el que sembla) per posar-se unes quantes medalles.

Han preguntat prèviament als professionals de l'ensenyament quines eren les mancances i necessitats del nostre sistema educatiu? Com sempre hem de reconèixer que No.

Les presses per licitar el concurs d'adjudicació dels continguts digitals, on pràcticament només hi ha pogut participar una única empresa, han impossibilitat, com es venia fent fins ara, als professors l'elecció del material que creguessin més adequat.

No es cap secret el problema que aquesta crisi econòmica està representant per a la nostra societat i per tant jo em pregunto perquè el departament, que ajuda en la compra dels portàtils, no permet que els centres educatius gestionin quins ordinadors volen comprar i a qui, de tal manera que es pugui optimitzar el màxim possible els diners que s'hi invertiran.

No, com sempre ja hi ha algú que ha acaparat el monopoli de la gestió. Ens agradaria saber la diferència entre el preu inicial en que el fabricant a venut i el que realment pagaran els alumnes.

Diuen que els centres tenen autonomia però francament veig que en les coses importants, com sempre, no deixen decidir res.

En definitiva, la única cosa que importa és fer-se veure, ensabonar a la gent i qui dies fa anys empeny.

----------------------------------------------------------------------------------------------------
#2:

Tal com ja hem parlat l'IES participa en mode coexistència. La prova pilot s'està realitzant en un grup d'1er ESO, en prinicipi participen sobre 25 alumnes i les llicències les paguem de la partida de la campanya de renovació de llibres i dels fons de l'IES, aixi com l'infaestructura a l'aula: instal·lació de cannal elèctric i proteccions a l'aula, instal·lació de pissarra digital HITACHI FX-77 DUO, projector curta distància i sistema d'audio. Portàtils s'estàn compran ara, marca SAMSUNG i es configuraran amb S.O. únic Linkat 3.0 beta2 mode client, s'has instal·lat dos accés points WIFI dedicats per l'aula. Com veus tot, absolutament tot ha estat comprat per l'IES i aixó ha estat possible gracies a que estem en un pla de millora, si no fos per això es clarissim que aquesta inversió no hauria estat possible i per tant l'IES tindira que abandonar aquest projecte 0:0 (1:1) i com conseqüencia deixar-nos com mentiders davant dels pares i als alumnes de 1er d'ESO als quals vam dir que a l'escola tindria aquest any una aula amb la qual els alumnes disposarien d'un portàtil i tindrien tota l'infraestructura per poder estudiar amb llibres digitals.

Per altre banda, està el problema de que com ha pasat a totes les escoles, no s'ha pogut triar el material digital i s'han tingut que comprar les llicències a digital text, no vull criticar el seus continguts ja que els conec molt somerament i els professors encara no els estan fent servir de forma intensiva (es supossa que ho començaran a fer ara), però els materials són per nosaltres un recurs més i logicament utilitzarem altres, tant en format de parer com format digital, a més del moodle o altres... Com vaig comentar-te molts de nosaltres creiem que es tindria que crear una biblioteca digital (hi ha alguns intents tant al Dept.Educ com a altres llocs) on poder descargar difrentes materials digitals, compartir-los, modificar-los, crear de nous, ajudar a documentar-los, etc.... aixó si que seria d'utilitat.

Bé, per finalitzar, ha estat totalment un desastre el que ha fet el Department amb les escoles adscrites al projecte 1:1 en mode coexistència, encara avui no hi ha cap explicació o directrius sobre el que s'espera que teniem que fer i sobre possible financiació per aquestes escoles (que com sap es 0) i per tant busca't la vida i queda malament amb les families, han passat de puntilletas, han fer l'orni.., és vergonyos en una paraula.

----------------------------------------------------------------------------------------------------
#3:

(Centre en modalitat 1 a 1)

Des del meu punt de vista, ha estat un projecte massa precipitat, massa posat tot amb calçador.

S'ha mantingut al marge, als centres, però al final son aquetss que han de treure el projecte endavant.

L'arribada al setembre, és l'inici d'un procés que a alçades d'ara encara no s'ha acabat.

- No estaven muntats els punts d'accés.
- La línia telefònica tampoc esta muntada.
- Els ordinador no arribaran fins al cap d'una setmana de començar les clases, sobre el 20.
- La editorial Digital-Text, no tindrà els llibres apunt fins 10 dies despres de començar les classes. El material de la web encara s'està actualitzant. Som principis de Octubre i encara es modifiquen les primeres unitats.

Segons el projecte, ells ja han fet l'acord amb totes les companyies per deixar-ho tot apunt sense que hàgim d'intervenir els centres.

La realitat, es que quan no es posen d'acord la companyia telefònica que deixa el telèfon al cuarto de comunicacions i la Companyia del Proxy, que el deixa al rac de distribució de xarxa del centre. Ha de ser des de el centre que es moguin els fils perque la línia arribi al lloc adequat. Per tant el procés es dilata 10 dies.

Un cop el centre ha passat el cable, ja que cap de les dues companyies semblava que ho volia fer, i es connecta ja finalment el cable, qui comprova que no es pot navegar per la nova xarxa, es des del centre i qui ha de trucar per notificar-ho es el mateix, i fer les diferents proves...

Finalment es va arreglar però tot plegat ha fet perdre un munt d'hores al coordinador d'informàtica, amb trucades, proves i comprovacions.

Un cop sembla que tot funciona, falta l'entrega dels ordinadors, a professors i alumnes, en el meu cas ha recaigut la responsabilitat de comprovar que el proces de configuració és correcte. Per rematar el proces deixat per configurar la Linkat no es del tot correcte i s'ha hagut de fer un protocol nou i documentar-lo. Un munt d'hores invertides i no reconegudes enlloc.

Un cop desenvolupats els protocols, s'han d'explicar als professors, perque no tinguin problemes a la classe si s'ho troben. això es una jornada de formació que al final es van convertir en 4 hores de configuracions, ja que es va aprofitar per fer els ordinadors del professorat i els de reserva, més de 40 en total.

Ara estem en el proces de iniciar la seva utilització, i de moment ja s'han detectat certs problemes, sobre carregues dels AP's, principalment, que desconnecten a alguns alumnes i tallen al navegació a altres. I això no se sap com s'acabarà.

En quan als materials, els comentaris que he sentit fins ara, és que no estan ordenats adequadament i que son tant sols un recurs més, però que el professorat es veu obligat a preparar més material.

Políticas TIC en educación: ¿un viaje a ninguna parte?

Font: Jordi Adell

La revista Aula de Innovación Educativa, para su número 185 (octubre), me pidió un artículo de opinión sobre la o las políticas educativas sobre tecnologías de la información y la comunicación. Escribí esto:


Políticas TIC en educación: ¿un viaje a ninguna parte?
Jordi Adell

La política española en relación con las TIC en los últimos años se caracteriza por una sucesión de planes grandiosos, para situarnos “en el lugar que nos corresponde” entre el grupo de países punteros en el desarrollo de la “sociedad de la información” (Info XXI, España.es, Avanza) y un impacto real en educación más que modesto (véase el reciente informe de la UOC y la Fundación Telefónica sobre “La integración de las TIC en las escuelas de educación primaria y secundaria en España”). El anuncio del Presidente Zapatero de “facilitar” un portátil a cada alumno de 5º de Primaria e ir ampliando la iniciativa progresivamente a otros cursos (junto a otros medios tecnológicos para los centros) ha pillado por sorpresa a comunidades autónomas, editoriales, empresas tecnológicas, docentes de a pie y puede que al propio Ministerio de Educación.

El escenario político en el que se desarrolla la educación en España es complejo: las competencias educativas están transferidas a las comunidades autónomas (y cada una va por su lado en el tema de las TIC en educación), pero el Estado se reserva aún competencias importantes (enseñanzas mínimas y estructura del currículum, financiación, etc.). La educación es más un escenario de lucha ideológico-partidista, trufado de intereses económicos y en el que la racionalidad no es un requisito, que una prioridad nacional. Y cada comunidad autónoma tiene su propio “Plan TIC”, en general, completamente ajeno al de otras comunidades.

No parece claro, por ejemplo, por qué modelo de equipamiento se apuesta: aulas informáticas, ordenadores en el aula, Tablets PC o portátiles para cada alumno/a (¿es una evolución?). Ni qué implica la “integración en el currículum” de las TIC: en la legislación se ha definido una competencia digital básica que luego apenas se refleja ni en los contenidos ni en los criterios de evaluación. Hay comunidades que apuestan fuertemente por el software libre (eso si, cada una con su propia distribución) y otras que solo usan software privativo. Tampoco sabemos si la Administración apuesta por materiales libres estandarizados (el Proyecto Agrega) o por los futuros “libros de texto digitales” comerciales de las editoriales de siempre, que, por su parte, tampoco tienen claro cuál es su modelo de negocio en el mundo digital.

Un ejemplo de políticas TIC “al despiste” es Cataluña. El gobierno catalán ha impulsado un proyecto de software libre (Linkat) para educación, pero el Presidente Montilla firmó el pasado febrero un acuerdo con Microsoft para un proyecto piloto según el cual “cada alumno tendrá un Tablet PC (ordenador táctil) repleto (sic) de contenidos educativos digitales “multiplataforma” en catalán… El objetivo, a 10 años vista, es que el PC sustituya al libro de texto en el aula” (El País, 17/2/09). Pero también se apuesta por un proyecto piloto sobre “libros de texto digitales” (Proyecto “Llibre digital i model 1:1”), provocando el rechazo de los docentes que llevan años utilizando las TIC de manera innovadora.

Menos conocido pero de un mayor impacto a medio y largo plazo es el hecho de que la formación inicial en el uso didáctico de las TIC en los nuevos planes de estudio universitarios será una mera anécdota en el caso de los maestros y maestras de Infantil y Primaria y completamente inexistente en la formación de los profesores de Secundaria.

A pesar de todo, las administraciones han adoptado en ocasiones medidas adecuadas y efectivas. Hay centros y docentes individuales cuyo uso de las TIC es un ejemplo a seguir. Sin embargo, en la administración educativa parece no existir una “visión” sobre el papel de las TIC en la educación, ni sobre la magnitud de las transformaciones organizativas, curriculares y didácticas que implica introducir adecuadamente las TIC en la enseñanza y el aprendizaje. ¿Vamos a alguna parte?

divendres, 9 d’octubre del 2009

Un virus ataca la red de distribución eléctrica australiana y lo solucionan con Linux

El virus W32.Virut.CF atacó a la compañía de suministro eléctrico australiana Integral Energy, debido a que más de 1.000 de sus ordenadores se habían infectado. La "tormenta perfecta" empezó porque el antivirus no había recibido actualizaciones desde febrero. Además la red de la empresa y la red de distribución eléctrica estaban conectadas entre ellas, y a su vez a Internet. Por suerte los servidores que controlan el sistema utilizan Sun Solaris, y para los ordenadores terminaron instalando Linux, lo que prácticamente salvó al negocio.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Finalment hem entregat els portàtils. Projecte 1 a 1

Font: Tecnocat

Aquesta setmana es pot resumir, en que s'han entregat i configurat els portàtils del projecte 1 a 1, tant a professorat com als alumnes.

El primer entrebanc ha sigut la configuració. Ja que volíem que els alumnes i professors poguessin utilitzar lliurement tant la Linkat, com el Windows, per tant s'havien de configurar els dos sistemes operatius.

Jo no se com ho fan els altres centres, però a nosaltres ha significat muntar sessions de configuració guiades. Els 24 professors un dia i els dos dies següents els grups d'alumnes.

Aquestes sessions, han sigut realment esgotadores, ja que s'ha hagut de recollir la documentació, comprovar, entregar els ordinadors als alumnes, i tot seguit començar la configuració d'una manera pautada, tot plegat ha durat una mica més de dues hores i mitja.

Sí, ja ho sé, què un cop se sap fer no és tarda gaire més de 15 minuts, però clar, hem de pensar que son casi 30 persones fent una tasca nova i desconeguda, tocant coses que normalment la gent no fa, així que el resultat és aquest. Sort que ja, vaig avisar que serien unes 2 hores, així que es van haver de canviar poc els horaris previstos.

L'experiència ha sigut, dura i ha esgotat a més d'un professor. Però encara no hem acabat, ara ens queden els alumnes que ens venen amb el Vista. Segons la versió del Vista encara es més complicat i haurem d'acabar fent la configuració individualment.

Per si tot plegat no fos prou, ara ve la prova de foc per els punts WIFI. Ja que la connexió es fa per aquest sistema, i a les primeres proves ja donava algun que altra maldecap, principalment a cada aula, uns 30 alumnes, n'hi havia uns 3 o 4 que no es podien validar. Tot i repetir la configuració més d'un cop i al treure'ls del recinte, i anar a l'abast d'un altra punt d'accés es connectaven perfectament. Aquí hi ham d'afegir uns altres 2 o 3 que es desconnecten al cap de poca estona de navegar. Per tant ja tenim cinc o sis alumnes que no poden treballar en una aula.

Be ja tenim la barreja perfecte perquè l'experiència sigui dura, com podem dir als alumnes que no poden fer les activitats de classe? Perquè no tenen connexió. Jo crec que no, però ...

Detectat el problema vaig pensar que ho havia de comunicar, i així ho vaig fer per les vies que em van dir. Una trucada al SAU (Servei Atenció Usuari) qui sembla ser que ho ha de centralitzar tot. Trucada i primer de tot identificació completa. Primera pega, la persona que agafa el telèfon li sona a xino, què? projecte què? ... be una explicació mes extensa i ja sembla que li sona una mica, no gaire... ja que em diu:

-La connexió es via WIFI?

doncs si, es el que ha posat el projecte, li responc. Resposta immediata, doncs si ja és possible, tenen aquestes coses les WIFI, jo amb cara de moniato, ...

Com es solucionarà? Doncs no se ja que no semblava massa entendre que a una classe no els pots dir a 6 alumnes que no poden fer les activitats perquè la xarxa no ho suporta.

Vista la resposta, es va fer la mateixa demanda per correu electrònic, esperem les solucions per la propera setmana.

Així que continuam amb l'aventura...

divendres, 2 d’octubre del 2009

Héctor Ruíz: "El llibre digital ha d'estar viu i millorar-lo constantment" (II)

Font: 3cat24

Més de 29.000 alumnes de 402 centres de Catalunya estudien enguany amb els llibres de Digital Text als seus portàtils. Héctor Ruíz, director de Digital-Text, explica al 3cat24 què suposa la digitalització de l'ensenyament per a les famílies, els professors i el sector editorial tradicional.


Per Karma Peiró

A Catalunya tenim pioners en l'aplicació de les TAC (Tecnologies per a l'Aprenentatge i Coneixement) en el terreny educatiu des de fa una dècada. Es pot seguir el seu rastre a Lacenet, Webquestcast, Ravalnet o Espurna, entre d'altres. Esteu en contacte amb ells o penseu fer-ho en un futur per introduir part d'aquesta experiència en els vostres materials?
Ja estem en contacte amb alguns d'aquests admirables pioners i dintre del nostre equip hi ha alguns dels guanyadors dels premis estatals que atorga el Ministeri des de fa anys. Per nosaltres són una grandíssima font d'inspiració.

Penseu utilitzar activitats en què intervinguin eines col·laboratives (com els wikis) i fer-les servir entre escoles?
Sí, de fet fa uns mesos que estem treballant en aquest tipus de propostes i activitats. La nostra filosofia sempre ha estat la del treball col·laboratiu. L'avantatge és que els docents col·laboradors no necessiten saber Flash, dibuixar o programar perquè posem a la seva disposició el nostre equip tècnic i editorial.

Coneix la iniciativa de Califòrnia per fomentar continguts lliures? Com veu aquesta opció?
I tant! De fet el nostre somni és la creació d'una plataforma educativa comuna on convisquin materials lliures i materials creats per les editorials. Creiem que un professor no ha de sentir-se obligat a utilitzar llibres de text (digitals o no) d'una editorial si pot crear els seus propis materials o d'altres docents. En aquesta plataforma cadascú podria muntar-se el llibre a la seva mida, combinar capítols o unitats d'editorials diferents i d'autors diferents, etc.

Parlem de les matèries que teniu disponibles en aquest moment.
El curs passat oferíem ciències i tecnologia a 137 escoles. 136 han repetit i ampliat alumnes i assignatures. Aquest curs estrenem matemàtiques, socials de primer i segon d'ESO, català, castellà, anglès, educació per a la ciutadania i educació ètica cívica. Pel 2010-11 volem completar el currículum de l'ESO amb música, plàstica, llatí, cultura clàssica, etc.

No teniu llibres de Primària?
No. Els que comencin aquest any de 5è i 6è hauran de fer-ho amb continguts d'altres editorials, que només han transferit el llibre a la pantalla. Però esperem que apareguin altres propostes que treguin el màxim profit del multimèdia. Potser ens posem algun dia a la Primària però volem fer les coses ben fetes i ja tenim prou feina amb dedicar-nos a la Secundària. El llibre digital ha d'estar viu i millorar-lo constantment. Mai és perfecte.

Què vol dir amb "millorar constantment"?
Els continguts "online" permeten una actualització contínua. Imagina que demà tornen a considerar que Plutó és un planeta. Doncs demà passat ja estaria incorporat als llibres. Aquests llibres no són un material que es queda tal com s'ha comprat.

Digital Text s'està obrint a la resta d'Espanya. També els teniu en castellà?
Els continguts de certes matèries, com les naturals o matemàtiques, s'ofereixen en tres idiomes (català, castellà i anglès) pagant només una vegada. D'aquesta manera es potencia el trilingüisme.

Vol dir que els alumnes compren els llibres i poden llegir-los en les tres llengües?
Aclarim aquest aspecte perquè hi ha hagut problemes. Els professors tenen accés als tres idiomes per defecte, però els alumnes només a aquelles llengües que el centre decideix.

Qui elabora els llibres digitals de DT?
Els materials els fan experts en cadascuna de les matèries. Són professors de la Universitat Autònoma i de la Universitat Pompeu Fabra, a més d'altres de Secundària. A això se li ha de sumar l'equip de tècnics informàtics, il·lustradors i entesos en animacions virtuals.

I d'on neix la idea?
DT és una "spin off" que sorgeix d'una editorial sense ànim de lucre Òmnius cellula, fundada el 2002 per investigadors i professors amb la intenció de dedicar-nos a la divulgació i didàctica de les ciències. La revista que porta el mateix nom va ser apadrinada per l'Institut d'Estudis Catalans. Digital Text era un projecte d'Òmnius Cellula que es va fer tan gran que vam haver de crear una empresa independent. I la vam anomenar Baherumi Digital.

L'empresa Baherumi Digital està creixent ràpidament i amb un equip jove. Vostè només té 28 anys. Quanta gent hi treballa actualment?
Sí, vam començar 25 persones (més de les que habitualment treballen en una editorial de paper) i ara som 79 i anem augmentant. A Digital Text gairebé tots els treballadors han tingut experiència docent i ocupen tot tipus de llocs de treball: editors, programadors, comercials, formadors, etc. I ara oferim llocs de treball a comercials a Aragó, Andalusia i Madrid.

En temps de crisi, ofertes de treball?
Sí. Hi ha demanda i hem de créixer. Cerquem persones amb vocació per l'educació, amb experiència docent en l'ESO. Al desembre completarem una plantilla de 105 persones. I l'any vinent volem arribar a les 200.

També teniu plans d'expansió internacionals. He llegit que planegeu l'obertura de centres educatius a Veneçuela, Guatemala i el Canadà aquest any.
Són projectes. De moment, aquest any ens centrarem a Catalunya en primer terme i a l'estat espanyol. Preferim anar poc a poc i amb bona lletra.

En termes econòmics, sou una "empresa gasela". És a dir, que en els darrers 4 anys heu augmentat les vendes, duplicant-les i obtenint beneficis tots els anys.
Cert. Però no és el que realment em preocupa sinó el dia a dia de fer uns bons materials i catalitzar aquest canvi amb èxit. Gestionem més d'1.000.000 d'arxius que formen els nostres llibres i procurem que cadascun d'ells estigui perfecte. Com que la perfecció no existeix, almenys tractem d'apropar-nos a ella dia a dia, sense mai assolir-la.

Entrevista: Héctor Ruíz: "S'ha actuat amb presses, però el canvi és necessari" (I)

Font: 3cat24

Per Karma Peiró

Més de 29.000 alumnes de 402 centres de Catalunya estudien enguany amb els llibres digitals de Digital-Text. El seu director explica al 3cat24 què suposa la digitalització de l'ensenyament per a les famílies, els professors i el sector editorial tradicional.

Com és l'aprenentatge que proposa Digital-Text (DT)?
Som una empresa que fa llibres de text digitals i l'aprenentatge dels alumnes és tasca dels professors. El que fa Digital Text és una eina per ajudar-los a ensenyar i que els alumnes aprenguin. Els professors poden ensenyar amb eines molt obsoletes -com els llibres de text en paper- o totalment innovadores, com els llibres digitals.

Enguany, són la principal editorial que servirà llibres a 402 centres i més de 29.000 alumnes estudiaran amb ells. Per què creu que les editorials tradicionals no han arribat a temps per competir amb DT?
Fa temps que des de la comunitat educativa s'està demanant un canvi cap al digital, per tots els avantatges que comporta, tant pedagògics com econòmics. No obstant, la indústria del llibre de text compta amb una tradició molt arrelada i no és fàcil plantejar-s'hi un canvi de model de negoci, especialment quan el negoci va bé. És per això que crec que les editorials han preferit no fer el pas fins que ho vegin clar. També és cert que aquest negoci és molt diferent de l'anterior: els llibres digitals són molt més econòmics que els de paper. Per fi el sector editorial està obrint els ulls a la realitat i comença a apostar fort per aquest nou format. I és una sort que aquest canvi el lideri una empresa des de Catalunya. Imagineu què hauria passat si arriba a ser una editorial de fora i no hagués hagut temps de reaccionar a les nostres empreses.

Creu que el motiu d'aquest retard de les editorials tradicionals ha estat perquè han de fer un canvi de model de negoci com ja passa en sector musical i audiovisual?
Sí, a mi em recorda el que va passar amb Kodak quan van aparèixer les càmeres digitals. Per sort, Kodak va acceptar aquest canvi, finalment, i se'n va sortir. Com les càmeres digitals, els llibres de text digitals són molt més rics i fan millor la seva funció que els seus antecessors. I els dos casos són més econòmics els nous formats.

Quan de temps costa crear una matèria d'un curs?
Hi ha una primera part del disseny pedagògic i després ve la producció. Nosaltres vam començar al 2006 amb els primers capítols i els vam provar amb alumnes fa uns anys. Vam fer enquestes i el resultat va ser molt bo. L'octubre del 2007, vam començar la part tècnica, a crear les animacions, la plataforma i la interactivitat que es va estrenar el curs passat.

Amb el Pla Escola 2.0 ja no comprem llibres, sinó llicències. Qui les paga: Educació o les famílies? I s'han de renovar cada any?
El cost de les llicències dels llibres digitals és de 30 euros, la qual cosa dóna accés al paquet de totes les matèries en tres idiomes i a una plataforma educativa. Aquests 30 euros substitueixen els 300 - 400 euros que fins ara paguen les famílies cada setembre pels llibres de text de paper. Si els paga el departament o els pares i les mares dependrà si el centre escolar s'acull a la subvenció de gratuïtat que ofereix Educació. El centre escolar rep uns diners amb els quals pot adquirir els llibres digitals de l'editorial que desitgi. Com que nosaltres hem ajustat la nostra oferta a la quantitat que subvenciona Educació, els nostres llibres són gratuïts per a les famílies. Creiem que aquest model, no obstant, serà seguit per la resta d'editorials.

Creu que el professorat veu amb bons ulls aquest canvi de materials i la digitalització a les aules?
Estic absolutament d'acord amb el professorat que s'ha actuat en l'últim moment d'una forma molt precipitada, i que hauria estat millor preparar aquest projecte amb més temps, per part de la Generalitat. Nosaltres estem patint les conseqüències d'aquestes presses i de la desorganització que se'n deriva, però mirem d'ajudar tant com podem per aconseguir que aquesta primera experiència sigui un èxit. Crec que amb la voluntat de tots ho aconseguirem. Al cap i a la fi, penso que és millor fer-ho ara que no pas no fer-ho mai.

Rosa Cañadell, la portaveu de la USTEC, va dir al 3cat24: "El projecte 2.0 no ha donat temps suficient per preparar els materials digitals adients. Hi ha una sola versió dels continguts digitalitzats i el professorat ja s'ha queixat de la seva baixa qualitat." Què en pensa?
És el que deia abans: si es refereix al proppassat maig, en què es va llençar el Pla de Digitalització de l'ensenyament de forma molt precipitada, hi estaria d'acord. Però si es refereix als nostres materials, fa tres anys que estudiem, pensem, dissenyem i, finalment, produïm els llibres. I la nostra editorial mare (Omnis Cellula-UB) compta amb un gran prestigi en la comunitat científica i acadèmica catalana. No dubto de la qualitat de la nostra feina, perquè de les 137 escoles que l'any passat van provar els nostres continguts, 136 repeteixen ampliant assignatures i alumnes. I estem parlant d'escoles públiques, concertades i privades, molt respectables i modèliques.

I què trobem en els llibres digitals de DT?
Estan molt pensats per donar autonomia als alumnes, que és l'autoaprenentatge. A casa han de fer una part de l'estudi molt important. Tecnològicament, aprofitem al màxim els recursos multimèdia. Els llibres de paper estan limitats, perquè les imatges i els textos són estàtics. En un digital tens animacions, exercicis que es poden autoavaluar, a més de tot el potencial d'internet. D'altra banda, el professorat pot fer un seguiment personalitzat dels alumnes que amb els de paper és impossible.

Com és el seguiment nou que pot fer el professorat?
Els llibres digitals van acompanyats d'una plataforma virtual que permet als professors i alumnes estar en contacte fora de les hores de classe. És un fòrum de debat, per recollir opinions i assessorament personalitzat a més de disposar del calendari acadèmic on se'ls indica quan tenen exàmens o proves, etc. Els professors poden enviar els deures en línia i saben l'hàbit d'estudi de l'alumne: quant temps acostuma a dedicar-hi i quan els autocorregeix. El sistema també avisa si l'alumne té problemes en alguna matèria perquè el professor l'ajudi abans de l'examen. Evidentment, aquest sistema no serveix per a totes les assignatures ni pràctiques. Però sí per a les relacionades amb les matemàtiques, la física, l'ortografia etc.

Quin programari fan servir per a aquesta plataforma virtual?
La vam crear i dissenyar des de zero, a partir de les funcionalitats que vam demanar. Va ser una empresa catalana anomenada Conzentra.

El Moodle és una plataforma molt provada en ensenyament. Per què no hi van optar?
Té moltes funcions similars. Però creiem que la nostra és més intuïtiva i fàcil d'utilitzar. A més, contínuament l'estem millorant a partir del "feedback" que mantenim amb el professorat a través de correus-e o telèfon. Ens poden reportar suggeriments, errors, propostes, idees.