dissabte, 4 d’abril de 2009

El medi és el missatge

Glossant McLuhan: ja fa dècades que estem aprenent que els medis amb què ens comuniquem són el contingut mateix que transmetem amb ells, de manera que cada vegada és més freqüent que no són ja solament els medis amb què sinó els medis en què ens comuniquem. Les anomenades tecnologies de la comunicació, ni són, a aquestes altures, noves tecnologies, ni són un luxe optatiu del que podríem prescindir si voléssim sense més ni més, sinó que són el nucli, l'ésser i el contingut mateix que expressem. Aquest acostament entre el subjecte de coneixement i el medi que aquest empra per a conèixer, que cada vegada és més inapel·lable i precís, aquesta amalgama entre el fons i la forma, entre el medi i el missatge, no ens ha de confondre en quant al valor, tant del subjecte de coneixement com del coneixement mateix. I sí que ens ha de remetre a la insistència de fer una anàlisi crítica d'aquest fenomen complexe que és la comunicació entre subjectes de coneixement. I dur-lo a terme de manera constant per impedir la pèrdua de la identitat, la violació de la intimitat, la dissolució de l'acte i l'experiència mateixa del conèixer, per combatre la ideologia i la manipulació.

També cal que deixem dit que la implantació de les tecnologies de la informació i de la comunicació a la nostra societat és avui ja, de manera decisiva, un fet irreversible. Per això, des de l'educació de les persones, que és aquella tasca en la que esmercem quotidianament els nostres esforços, tant per activa com per passiva, els que escrivim i llegim en aquest espai, ens cal fer palès d'una manera exigent i peremptòria, que la informàtica als centres educatius de Catalunya no ha de ser pas un luxe d'una banda, ni una dificultat per a l'aprenentatge i la transmissió de coneixements per una altra, sinó un dret i una eina que és, en quant al professorat, competència de totes les àrees educatives, i en quant als estudiants, competència bàsica a assolir de manera satisfactòria. Per això, és inconcebible un sistema educatiu on les eines, medis i recursos per a treballar en les aules no funcionin adequadament, o que estiguin sotmesos a polítiques restrictives, que siguin cavall de batalla per les disputes entre els usuaris.

L'educació a Catalunya, i en concret l'educació a través del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya és una Institució amb majúscules que aspira sense restriccions de cap mena a canviar la societat, a fer possible que els individus que hi creixen i hi viuen, siguin i actuïn com a millors persones, esdevinguin independents en els seus pensaments, lliures en les seves decisions i autònoms en les seves accions i, en definitiva, crítics i (co-)responsables amb el món que els envolta. L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació als centres educatius de Catalunya avui s'ha generalitzat i s'està desplegant amb l'èxit que avalen les noves generacions que s'hi estan formant. El moment present és en tots els plànols, d'una banda, un moment lúcid per fer un balanç positiu de la trajectòria que en aquest sentit hem seguit els darrers quinze anys en la implantació d'aquestes tecnologies al nostre país, i de l'altra un moment prometedor per proposar-nos nous fins per al desenvolupament satisfactori d'aquestes tecnologies.

Aquests fins han de ser ètics en quant a fer possible que el coneixement arribi a tothom amb garanties d'igualtat d'oportunitats, de legalitat i de justícia social. Aquestes eines han d'arribar a tots els estudiants perquè com a medis puguin accedir als missatges amb garanties d'equitat i accessibilitat. Els programes i les aplicacions de naturalesa informàtica han de ser públics i de codi obert, perquè es puguin entendre, enriquir, difondre i compartir. Si no ho són, han de ser usats amb la seva corresponent llicència per impedir el mal ús, la pirateria i la vulneració dels drets legítims de la propietat intel·lectual. Si als centres d'educació de la xarxa pública de la Generalitat de Catalunya apostem per l'ús del programari privatiu, tinguem present però que encarim i fem més difícil l'accés dels usuaris a la tecnologia perquè amb el preu que paguem podríem costejar més equipaments que arribaríem a més persones.

Cal encetar una reflexió pacient, acurada i valenta sobre el futur de les tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l'Educació a casa nostra i dibuixar l'arquitectura de noves polítiques d'acció respecte a com es gestiona la informàtica als centres d'educació primària, secundària, de formació professional i universitària. És important, més que mai, un debat que contempli temes tan sensibles com el paper dels actuals Equips directius en la gestió de la Informàtica de Centre, la funció, l'estatut i el reconeixement que s'ha d'atorgar al Coordinador d'Informàtica als centres, la necessitat d'un perfil tècnic de personal als centres educatius per gestionar el maquinari i el programari, l'accés sense dificultats d'estudiants i professors a aquestes tècniques, la formació, innovació i actualització educativa dels propis docents, la necessitat de combatre la pirateria i d'oferir models sostenibles de consum i gestió als estudiants, la necessitat de l'estricta observació que cal de les Instruccions d'Inici del curs acadèmic 2008-2009...

És doncs, en el marc d'aquestes inquietuds, que el propassat dissabte 28 de març, ens hem trobat una sèrie de docents preocupats i atents a tota aquesta temàtica que, units pels vincles de l'amistat, de la consciència dels reptes que el nostre país està assumint en educació, i de la il·lusió per fer bé la nostra feina, volem contribuir al millorament de les tecnologies de la informació i la comunicació a la xarxa educativa de Catalunya, encetant un debat constructiu en relació a l'educació. Aquesta trobada, gràcies a la gentilesa de la Direcció i personal del centre a la qual hem d'agrair l'acollida que ens han donat per celebrar aquesta activitat, ha estat possible i ha tingut lloc a l'Institut d'Educació Secundària "Terra roja" de Santa Coloma de Gramenet, municipi del que ens consta l'esforç que està duent a terme per a fer possible la socialització i la igualtat d'oportunitats en l'accés a aquestes tecnologies.


-- Joan Canet Cabestany
Catedràtic de Filosofia a Secundària
IES Vila-Seca

Cap comentari:

Publica un comentari