Balanceig de càrrega: una solució al projecte 1 a 1

L'entrada massiva d'ordinadors portàtils a les aules comportarà una demanda creixent d'ample de banda. La solució més senzilla és contractar una (o més d'una) línia ADSL. El problema que es presenta és com es distribueix la connexió a INTERNET dins del centre. Una possibilitat consisteix en dedicar de forma exclusiva les ADSL per a cada una de les xarxes (secretaria, professorat, alumnat) però és ineficient ja que sempre hi haurà una connexió infrautilitzada.

Un paper important el jugarà el que s'anomena el balanceig de càrrega i que permet combinar dos o més connexions a INTERNET sumant les capacitats de les ADSL. Això no vol dir que si combinem 2 ADSL de 2 Mbps, la connexió final que faci un usuari sigui de 4 Mbps sinó que aquesta es continuarà fent a 2 Mbps. Ara bé, mentre una línia es troba ocupada l'altra línia queda lliure i és la que es fa servir pel següent usuari. Aquest procés és dinàmic i les peticions d'ambdòs usuaris es reparteixen sempre entre les diferents portes de sortida. A banda, no només tenim millora pel que fa la connectivitat sinó que s'introdueix un altre concepte i és el de la tolerància a errades. El mateix balancejador de càrrega permet, en cas que una connexió a INTERNET caigui, emprar les altres connexions fent, d'aquesta manera, que l'accés a INTERNET sigui possible sempre.

Si es vol disposar d'un balancejador de càrrega sempre es pot optar per una solució comercial, utilitzar una distribució (GNU/Linux, *BSD, etc.) que ja incorpori el balanceig o bé fer servir una recepta i un conjunt d'script que permeti adaptar la nostra distribució favorita. En aquest post parlarem d'aquestes dues darreres opcions.

Dins de les distribucions que ja implementen un balancejador de càrrega (i d'altres components) trobem pfSense, una distribució basada en FreeBSD, i que incorpora, a banda del balancejador, una solució proxy caché, filtre de continguts i una interfície web de gestió entre d'altres. A la web de l'IES Bellera de Granollers hi trobarem un tutorial sobre aquest balancejador.

Si preferim muntar un balancejador de càrrega propi, podem agafar les indicacions que apareixen en aquesta pàgina. Per complementar aquesta recepta, cal indicar que és recomanable muntar un proxy squid al mateix balancejador ja que d'aquesta forma qualsevol navegador connectat al proxy intern del centre es podrà beneficiar de les prestacions del balanceig de càrrega.

A la web de go2linux hi trobarem un altre script per muntar un balancejador.

Per finalitzar, només recordar que al manual del curs d'administració de Linkat D83) s'explica com muntar un router transparent, amb proxy i filtre de continguts amb DansGuardian (ho trobareu al capítol 9: Filtratge de continguts: Squid i Dansguardian).