dimecres, 29 d’abril del 2009

Hispalinux censura el coste económico y la dependencia tecnológica de la "solución" Microsoft para educación

Nota: notícia extreta del portal Hispalinux


Nuevamente, y sin concurso público, nuestra industria del software podría recibir un golpe definitivo por parte del Gobierno para beneficiar al monopolio. En España hay aproximadamente 2,6 millones de alumnos de primaria que, según varias filtraciones de prensa no desmentidas, van a recibir un mini-PC con el software de Microsoft preinstalado.

Al margen de excluir a toda la industria española de esta iniciativa que condicionará el futuro del software en nuestro país, existe el problema del gravoso coste. Si se considerara un precio (rebajado) de 60 Euros por cada sistema operativo y de otros 52 Euros por cada licencia de Microsoft Office para Estudiantes, estaríamos hablando de un dispendio anual y recurrente en el tiempo de prácticamente 100 millones de Euros. A lo anterior habría que sumar otros costes de licencias, como el antivirus, indispensable para ese sistema operativo (e innecesario para Linux) y que exige contratar actualizaciones de aproximadamente 25 euros anuales por usuario, además del coste de todo el resto de aplicaciones de uso común para Windows, muchas de ellas muy onerosas. Por último, hay que tener en cuenta los sobreesfuerzos de mantenimiento que requiere Windows y que tendrían que sufragar las comunidades autónomas.

Zaragoza, lunes 27 de abril de 2009

Tras tener noticia HISPALINUX de la intención del Gobierno, a través de su Secretaria de Estado Dña. Eva Almunia, de dotar a cada alumno de primaria de un miniportátil con el sistema operativo y el paquete ofimático Office de la multinacional Microsoft preinstalados, no nos resta más opción que censurar esa desafortunada decisión de derrochar innecesariamente los fondos públicos, y más, en un momento tan grave de crisis y de sacrificio para más de 4 millones de españoles sin trabajo, en el que el creciente déficit público preocupa seriamente a la sociedad y cuando las instituciones y agentes sociales claman por cautela económica y buen gobierno.

HISPALINUX no se opone al proyecto de informatización en sí. Por contra, lo acoge con esperanza e ilusión. Pero sí censura de forma rotunda que el mismo se realice al margen de cualquier concurso público y usando software privativo. Tampoco consideramos acertado, que se elija como único socio tecnológico para los sistemas operativos y la suite ofimática a una empresa multinacional condenada por monopolio en la Unión Europea y en EEUU, cerrando la puerta con ello, a sus muchos competidores nacionales. Esta contratación pública a dedo la consideramos irregular y contraria al principio legal de Neutralidad Tecnológica, a la igualdad de oportunidades que debe regir en a Administración Española, así como a los principios de la Ley 30/2007 de Contratos en el Sector Público y de la Ley 11/2007 de Acceso Electrónico de los Ciudadanos a los Servicios Públicos.

Tan desafortunada decisión del Gobierno Zapatero, desde nuestro punto de vista, también vulnera claramente los principios reguladores de la adquisición de bienes informáticos, así como los de oportunidad y transparencia económica, eficacia en el gasto y de eficiencia que deben regir una buena administración pública, puesto que hay alternativas libres especialmente orientadas a la educación y que han sido sobradamente probadas en Comunidades Autónomas como Extremadura, Andalucía y Valencia entre otras.

Hay que señalar, que las Comunidades Autónomas que ya tienen soluciones para la educación basadas en Software Libre verían invalidadas sus inversiones y su filosofía de trabajo de los últimos 10 años, teniendo que comenzar prácticamente desde cero. Las soluciones basadas en Software Libre, tendrían un coste cero para las arcas de Estado y permitirían invertir esas cantidades en otros menesteres y sobre todo, en las empresas nacionales, que tanto lo necesitan en este momento para poder crear empleo estable, cualificado e innovador. Es posible hacerse una idea del enorme derroche que supone la decisión de usar el software privativo de Microsoft en este gigantesco y hasta ahora secreto proyecto educativo, calculando que con ese enorme presupuesto se podría pagar la nómina de 3.235 nuevos maestros con un sueldo de 30.000 Euros anuales, o se podrían costear casi 15 millones de vacunas anuales, a 6,5 Euros la unidad.

HISPALINUX considera que en tiempos de crisis, es fundamental apostar claramente y sin fisuras, por las empresas nacionales apoyándolas en todo lo que sea posible, o al menos, proporcionándoles las mismas oportunidades que a sus competidoras extranjeras. No nos cabe la menor duda de que esta sería la única forma de preservar nuestros empleos, equilibrar nuestra balanza de pagos y aumentar nuestro producto interior bruto, en vez aumentar la brecha de
nuestras empresas con sus competidoras foráneas.

Pero también hay que señalar, que la desafortunada decisión del Gobierno de usar los productos de Microsoft sin mediar concurso público, tampoco está exenta de riesgos e incertidumbres en este momento de profunda crisis mundial. Hay que recordar, que dicha multinacional está reduciendo costes y discontinuando productos orientados al mundo educativo. Es el caso de su extinta Enciclopedia Encarta, que ha sucumbido a la competencia de la libre y bien considerada Wikipedia. Microsoft, además, está despidiendo empleados en todo el mundo, incluyendo España donde, ni paga impuestos por sus ventas, pues lo hace en Irlanda, ni tampoco invierte en investigación y desarrollo según su cuentas registradas. Aunque con sus grandes campañas de mercadotecnia pueda parecer llamativo que Microsoft abandone servicios y productos hay que tener en cuenta que la naturaleza cerrada de los mismos hace que su mantenimiento en cartera comercial sólo dependa de su rentabilidad en el mercado y no del interés o de la necesidad de los clientes en los mismos.

La ausencia de concurso público para un proyecto de tal envergadura nos lleva a pensar que la entrega del barato mini-PC es una mera excusa para introducir el software de Microsoft para tales portátiles en el mercado español. Sino no se explican los motivos del Ejecutivo para tomar esta grave decisión. Así, todo apunta a que estamos ante otra gigantesca campaña de marketing de la multinacional, pero esta vez sufragada íntegramente por un Estado que viola injustificadamente sus leyes en detrimento de su propia industria local.

HISPALINUX considera que es el momento de diversificar, de buscar proveedores nacionales y de elegir productos y soluciones tecnológicas que puedan garantizar su continuidad en el tiempo a pesar de la crisis y que no creen dependencia de ningún proveedor en exclusiva. En este escenario adverso, el Software Libre, del que España es una potencia mundialmente reconocida, es, sin duda, la opción más adecuada, madura y rentable económicamente.

Finalmente, queremos expresar nuestra preocupación por la grave “dependencia tecnológica” que se produciría si nuestros hijos se educaran desde la más tierna infancia, sólo y exclusivamente, usando una tecnología cerrada, que es propiedad de una multinacional extranjera y que podría ser discontinuada en cualquier momento por la decisión unilateral de dicha empresa, del mismo modo que ya ha hecho con otros de sus productos. Basta recordar los problemas con que se encontró Corea del Sur, dependiente tecnológicamente en su Administración electrónica y sus servicios bancarios de la tecnología ActiveX, cuando Microsoft decidió discontinuar el tratamiento de dicha tecnología en las últimas versiones de sus sistemas. En esa decisión no contaron lo más mínimo, los intereses de un país equivalente a España, tanto en población como en PIB.

Más información:



Softcatalà presenta la traducció al català del VirtualBox 2.2

Nota: notícia extreta del portal de Softcatalà.

Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.2 del VirtualBox, un programa que permet la virtualització de sistemes operatius. Per virtualització de sistema operatiu s'entén la instal·lació d'un sistema operatiu dins d'un altre emulant un maquinari virtual.

En aquesta versió el suport 3D a dins de les màquines virtuals ja és estable mitjançant OpenGL. Això permetrà millorar considerablement l'experiència de l'usuari amb programes que requerisquen aquesta característica i, fins i tot, la possibilitat de poder executar alguns jocs (que funcionen amb OpenGL, no amb Directx).

La resta de novetats es poden consultar a la pàgina de canvis del projecte. Caldria destacar també una de les noves opcions, que és la característica d’importació/exportació de màquines virtuals fent servir el format OVF. Això té unes possibilitats molt interessants ja que es podran importar màquines virtuals des d’altres programes de virtualització com l’VMware (si aquests fan servir el mateix format) o el qemu.

VirtualBox és multiplataforma, existeixen versions per a Windows, GNU/Linux i Mac OSX. En el cas de GNU/Linux es presenten paquets precompilats per a diferents distribucions a més de permetre afegir repositoris per a les distribucions basades en sistemes Debian.

Existeixen dues versions del VirtualBox segons la seua llicència. L'única diferència notable entre ambdues versions és que la versió completament lliure no té suport per a usb. La versió completa (amb suport usb) és gratuïta per a ús personal. Per a entorns empresarials cal pagar una llicència o descarregar-se la versió lliure. Per a més informació i descàrrega en tots els sistemes operatius visiteu el seu lloc web.

Podeu baixar-vos el VirtualBox 2.2 en català (versió completa amb suport usb per a ús personal) al rebost de programes de Softcatalà.

La traducció del VirtualBox és un dels darrers projectes de Softcatalà. Si voleu col·laborar, adreceu-vos a la llista de correu del projecte.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

dilluns, 27 d’abril del 2009

Spotify: Una nova forma d'escoltar la música

Què és Spotify?

Spotify és una nova forma de gaudir de la música. Només cal descarregar i instal lar l'aplicatiu i, abans que te n'adonis, et trobes escoltant l'artista o cançó que més t'agradi. No hi ha restriccions en termes del que es pot escoltar o quan fer-ho. Spotify és instantàni, divertit i senzill. Perquè la música és social, Spotify permet compartir cançons i llistes de reproducció amb amics. [What is Spotify]

Spotify és probablement la millor aplicació de la xarxa si parlem d'escoltar música online (no es poden descarregar fitxers) i cada 4 o 5 cançons escoltes uns 20 segons de publicitat.

Tot i que només hi ha versions per a Windows i Mac, per a plataforma GNU/Linux es pot emprar la versió de Windows emulada amb Wine.

Per donar-te d'alta al servei, cal anar a la URL següent: https://www.spotify.com/en/get-started/


Nota: Donem les gràcies a en Xavi Rodríguez (CEIP Alfons I de Puigcerdà) per haver fet arribar la notícia a la llista.

diumenge, 26 d’abril del 2009

Unes receptes sobre calamars (squid)


Squid és un servei proxy-cache que suporta els protocols http, https i ftp entre d'altres. Permet reduir l'ample de banda i millora els temps de resposta ja que desa en cache i reutilitza les pàgines sol·licitades.

Tot seguit us deixem un seguit d'enllaços que seran molt útils a l'hora de configurar un servei d'aquest tipus:

Configuració bàsica d'un proxy (Junta Extremadura)

Limitació de l'ample de banda amb squid

Curs D70 del Departament d'Educació (squid)


Per acabar aquest post us deixarem l'enllaç al projecte VideoCache que permet desar, amb l'ajut de l'squid, els videos de portals com ara Youtube, Googlevideo entre d'altres:

dissabte, 25 d’abril del 2009

Model 1:1. Projecte 1 a 1 (1 ordinador 1 alumne)





Nota:
Us reprodueixo el post publicat al bloc TECNOCAT sobre el projecte 1 a 1



Aquesta setmana ha saltat al públic el nou projecte què el Departament d'Educació vol impulsar. El meu centre ha estat convidat a participar-hi. Per poder decidir-ho es farà un claustre els propers dies, però potser sigui bo que abans hi reflexionem i veiem els costats positius i negatius del mateix.

Primer de tot on podem trobar la informació del Departament:
L'editorial que proposa el departament:
Les noticies publicades:
Segur que en trobem més, .. però aquí acabo la llista.

Com en qualsevol decisió segur que hi trobem coses positives i coses negatives, però el que és ben segur que més tard o més aviat tots hi acabarem, amb aquest sistema. A no ser que ens tornin canviar el conseller, la llei d'educació, l'economia, ....

Aquest pla es delicat, a la meva manera de veure, ja que s'hi han de valorar diferents aspectes.
Per un costat, en una trobada sobre la LINKAT, ens vam comentar que el Departament ha donat termini a les editorials per fer desaparèixer els llibres de text com a tal, per tant això vol dir que a la curta o a la llarga tots haurem d'anar cap aquest camí.
Per un altra costat, el problema de que es passi a les famílies, professors, ... la compra dels ordinadors integres, encara que sigui amb un crèdit a interès 0, en època de crisis, es complicat, però també es complicat fer-los gastar 200 o 300 en llibres que es el que acaben costant.
Es bo, que en una empresa li digui als seus treballadors que es comprin el material per anar a treballar, això es el que trobo mes impresentable. Us imagineu un mecànic que li diguin que s'ha de comprar les seves eines? o una oficinista que li diguin que s'ha de comprar el seu ordinador? A la delegació també els faran comprar els ordinadors als seus treballadors?
Be tot això podríem dir que son punts foscos, anem a posar una mica de llum.
Mes tard o més aviat sembla clar que hi anirem a parar, si es fa ara, sembla que hi han qüestions que és més fàcils de que s'arreglin ara que no quan s'implanti arreu, i parlo de infraestructures. Per tirar aquest pla endavant caldrà:
  • Millorar la connexió de internet, i sembla que hi estan disposats. Segurament serà més fàcil en aquest moment, que quan s'hagi de implantar a tots els centres.
  • Millorar la instal·lació elèctrica, el mateix que abans.
  • Suport des d'educació per la seva implantació, sempre és més senzill en aquest moment que al final.
Després hem de valorar la part educativa.
  • D'entrada els alumnes segur que molts es mostres mes motivats, perill, com tot, que quan portin un més ja estiguin avorrits i perdin la motivació de la novetat. Això es complicat.
  • Si no entrem en la desídia del punt anterior podrem fer que els alumnes aprenguin més al seu ritme.
Coses que trobo a faltar.
  • El suport al professorat, amb reduccions, complements, ... que faciliti l'adaptació al nou sistema.
  • Un pla de formació detallat, de que es pretén implantar.
  • Un pla de suport a la gestió de la infraestructura en el centre.
  • Qui s'encarregarà de configurar els 600 ordinadors de un centre?
  • Qui sabrà gestionar les diferents ADSL que faran falta en un centre?
  • Una dotació específica per el professorat de material informàtic.
  • Varietat d'editorials per trial el material, sembla que el que ofereixen és el de digital text. http://www.digital-text.com/index.php (Qui hi ha darrera??).
  • El dia que no hi hagi corrent o internet, que farem?
  • ...
Be aquesta reflexió m'ha sortit en tant sols una estona de pensament sobre el tema segur què és pot enriquir molt més tot. Sortiran més dubtes...

Balanceig de càrrega: una solució al projecte 1 a 1

L'entrada massiva d'ordinadors portàtils a les aules comportarà una demanda creixent d'ample de banda. La solució més senzilla és contractar una (o més d'una) línia ADSL. El problema que es presenta és com es distribueix la connexió a INTERNET dins del centre. Una possibilitat consisteix en dedicar de forma exclusiva les ADSL per a cada una de les xarxes (secretaria, professorat, alumnat) però és ineficient ja que sempre hi haurà una connexió infrautilitzada.

Un paper important el jugarà el que s'anomena el balanceig de càrrega i que permet combinar dos o més connexions a INTERNET sumant les capacitats de les ADSL. Això no vol dir que si combinem 2 ADSL de 2 Mbps, la connexió final que faci un usuari sigui de 4 Mbps sinó que aquesta es continuarà fent a 2 Mbps. Ara bé, mentre una línia es troba ocupada l'altra línia queda lliure i és la que es fa servir pel següent usuari. Aquest procés és dinàmic i les peticions d'ambdòs usuaris es reparteixen sempre entre les diferents portes de sortida. A banda, no només tenim millora pel que fa la connectivitat sinó que s'introdueix un altre concepte i és el de la tolerància a errades. El mateix balancejador de càrrega permet, en cas que una connexió a INTERNET caigui, emprar les altres connexions fent, d'aquesta manera, que l'accés a INTERNET sigui possible sempre.

Si es vol disposar d'un balancejador de càrrega sempre es pot optar per una solució comercial, utilitzar una distribució (GNU/Linux, *BSD, etc.) que ja incorpori el balanceig o bé fer servir una recepta i un conjunt d'script que permeti adaptar la nostra distribució favorita. En aquest post parlarem d'aquestes dues darreres opcions.

Dins de les distribucions que ja implementen un balancejador de càrrega (i d'altres components) trobem pfSense, una distribució basada en FreeBSD, i que incorpora, a banda del balancejador, una solució proxy caché, filtre de continguts i una interfície web de gestió entre d'altres. A la web de l'IES Bellera de Granollers hi trobarem un tutorial sobre aquest balancejador.

Si preferim muntar un balancejador de càrrega propi, podem agafar les indicacions que apareixen en aquesta pàgina. Per complementar aquesta recepta, cal indicar que és recomanable muntar un proxy squid al mateix balancejador ja que d'aquesta forma qualsevol navegador connectat al proxy intern del centre es podrà beneficiar de les prestacions del balanceig de càrrega.

A la web de go2linux hi trobarem un altre script per muntar un balancejador.

Per finalitzar, només recordar que al manual del curs d'administració de Linkat D83) s'explica com muntar un router transparent, amb proxy i filtre de continguts amb DansGuardian (ho trobareu al capítol 9: Filtratge de continguts: Squid i Dansguardian).



dijous, 23 d’abril del 2009

Un ordinador per a cada nen de primària

Nota: L'article original es pot consultar al blog http://www.jordiperales.com

El president del govern anunciarà en breu la posada en marxa d'un pla per a dotar d'un ordinador portàtil a cada nen d'eduació primària. L'objectiu sembla clar, fer el canvi necessari d'una vegada, el que no sé és si amb aquesta mesura n'hi haurà prou.

Tot i ser una excel·lent idea, em venen alguns dubtes al cap:

1.- Les escoles tenen les infraestructures preparades per a aquesta allau de maquinari?

2.- Tenim un pla de dotació de banda ampla real per a les escoles?

3.- El professorat està preparat?

A veure si durant els propers dies hi dóno forma a aquestes opinions

dimarts, 21 d’abril del 2009

Connexions a Internet 3G amb Linkat


Avui en dia, les connexions a Internet 3G estan prenent més importància i no trigarà gaire temps en esdevenir una eina imprescindible per a tothom.

Si bé els mòdems 3G que t'ofereixen les operadores porten els drivers corresponents per a la plataforma privativa window$, en el cas de la plataforma GNU/Linux es tracta d'un tema tabú (per a window$ et donen suport, per a Mac s'ho poden mirar i per a GNU/Linux no et donen suport).

En aquest post us mostrarem com configurar la connexió 3G per a GNU/Linux i les dades de configuració per a diferents operadores.


Per connectar a Internet s'utilitzarà el programa UMTSMON que ja ve inclòs a la Linkat. La relació de mòdems 3G suportats la podeu trobar aquí. Ara bé, cal conèixer el que s'anomena APN (nom del punt d'accés que s'utilitza en les tecnologies mòbils GPRS i UMTS.


En aquesta imatges veureu la pantalla de configuració de l'APN:


I les dades d'APN per a les diferents operadores són:

Operadora: Movistar:
APN: movistar.es
Usuari: MOVISTAR
Contrasenya: MOVISTAR

Operadora Orange:
APN: orangeworld
Usuari: orange
Contrasenya: orange

Operadora Vodafone:
APN: ac.vodafone.es
usuari: vodafone
contrasenya: vodafone

Operadora Simyo:
APN: gprs-service.com
Usuari: (es deixa en blanc)
Contrasenya: (es deixa en blanc)

Operadora Yoigo:
APN: internet
Usuari: (es deixa en blanc)
Contrasenya: (es deixa en blanc)


Pel que fa la connexió a Internet, la més econòmica i que no està lligada a cap quota mensual és la de l'OMV Simyo.

La quota en concret és la Tarifa mòbil diària que us permet 100 Mb diaris per menys d'1 Eur. o 500 Mb mensuals per 5 Eur. Les tarifes oficials les teniu aquí.

UMPC's Project a les Terres de l'Ebre

El 20 d'abril, en la tercera sessió del Seminari TAC de les Terres de l'Ebre s'ha realitzat la presentació de l'experiència que s'està portant a terme amb el Projecte de Investigació amb UMPC's. Es tracta d'un projecte a l'empara de l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili, i que compta amb el partenariatge tecnològic de Acer Computer Ibérica. A més, emprant el sistema operatiu Linkat, propi de l'àmbit educatiu català. Un dels primers èxits del projecte ha estat l'obtenció d'una imatge de clonació del sistema operatiu Linkat, a partir d'un USB. Per tal de poder inserir aquesta imatge en l'Acer One Aspire, es pot obtenir de les adreces següents i també al següent post de El Termòmetre de les TIC:
Important: Abans de restaurar les imatges, cal llegir detalladament les indicacions. Tant el procés de creació dels USB com la restauració dels Acer eliminen qualsevol informació existent al disc dur i al pendrive. No ens fem responsables de les possibles pèrdues que puguin haver-hi.

El projecte d'investigació es va iniciar a primers del setembre passat, coincidint amb l'inici del curs acadèmic, i tot i el camí que encara té per endavant, als assistents els ha estat molt interessant conèixer de primera mà algunes de les reflexions que ja es poden extreure. Més si tenim en compte que amb un termini no massa llarg de temps, seran diversos els professors, centres o fins i tot alumnes a mode particular, que introduiran aquests dispositius en el seu dia a dia d'aula.

Podreu trobar més informació sobre la xerrada, conduïda per Marià Cano, un els professors investigadors del projecte, a l'adreça: http://tresescompanyia.blogspot.com/2009/04/umpcs-project.html

Esperem que poc a poc l'ús d'aquests dispositius es vagi generalitzant a les nostres aules, però més important que tot això serà veure quines noves dinàmiques permeten posar en funcionament, i quines bones pràctiques es despleguen pel que fa al seu ús.


Aprofito aquestes línies per tal d'agrair a Joan de Gràcia la seva gran tasca en la generació d'una imatge Linkat per a aquests tipus de dispositius i els seus bons consells pel que fa als aspectes tècnics, tant de Linux en general com de Linkat en particular.



Salutacions cordials

Artur Tallada

-------------------------------------------------------------------------------
Servei de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement
Direcció General d'Innovació
Departament d'Educació – Generalitat de Catalunya

diumenge, 19 d’abril del 2009

Linkat en netbooks Acer Aspire One

Segons la wikipedia, el terme Netbook va ser introduït per Intel per descriure a una categoria d'ordinadors de baix cost creats primerament per navegar per Internet i per realitzar tasques bàsiques. Un d'aquests Netbooks és l'Acer Aspire One. Acer ofereix un equip de dimensions reduïdes amb processador Intel Atom 1,6 GHz, pantalla de 8.9" i resolució de pantalla 1200x600


Tot seguit us passo l'enllaç als pendrives USB de restauració d'aquestes màquines amb Linkat:

Imatge Acer Aspire One (model de disc dur 120 Gb). Instruccions
Important: Abans de restaurar les imatges, cal llegir detalladament les indicacions. Tant el procés de creació dels USB com la restauració dels Acer eliminen qualsevol informació existent al disc dur i al pendrive. No ens fem responsables de les possibles pèrdues que puguin haver-hi.

dijous, 16 d’abril del 2009

Apunts del curs de preparació per a l'examen LPI 101

Les sigles LPI signifiquen "Linux Professional Institute". I és una organització sense ànim de lucre que es dedica a la certificació de professionals de Linux.






Des de la pàgina web http://usuarios.lycos.es/freeuoc/ teniu disponible els materials per preparar l'examen LPI 101.

A banda d'aquest material, podeu accedir des d'aquí al material que ha publicat IBM.

La UOC impulsa una acadèmia europea de programari lliure

En Free Knowlegde Institute, també hi participen la Universitat Oberta dels Països Baixos i l’Instituto Superior de Ciências do Trabalho e da Empresa de Portugal

Nota: Notícia extreta de Vilaweb


La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) col·labora en l'obertura de la Free Technology Academy, una acadèmia europea de formació a distància sobre programari lliure ideada pel Free Knowledge Institute. La UOC hi aportarà els materials, alguns professors i l'experiència del màster oficial de programari lliure que ja ofereix, a més de la tecnologia que fa servir al campus virtual. Hi ha previst que la nova acadèmia s'inauguri el 2010.

A més de la UOC, també hi participaran la Universitat Oberta dels Països Baixos i l’Institut Superior de Ciències del Treball i de l'Empresa de Portugal i té el suport econòmic del programa europeu de formació permanent Lifelong Learning Programme.

Els responsables del Free Knowledge Institute diuen que l'ús del programari lliure i de codi obert s'escampa ràpidament entre les organitzacions privades i governamentals, però que encara hi ha pocs professionals, professors i executius que coneguin prou aquests camps. Això, pensen resoldre-ho amb la nova acadèmia, que no començarà a funcionar fins el 2010, tot i que els primers materials es publicaran aquest estiu i tothom els podrà descarregar.



Agraiments a: Xavier Rodríguez (Coordinador d'Informàtica d l'Alfons I)

Linkat a les escoles i a l'administració. Com estem?

Quan fa poques setmanes escoltava al Conseller Joaquim Nadal a la ràdio, poc em pensava que em serviria de peu per una proposta com aquesta.

El fet és que el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques deia que no tenia cap constància de reclamacions adreçades pels canals oficials sobre cap incidència dels trens de rodalies.

Això hem va fer pensar un altre cop en que per buscar solucions, cal anar a parlar amb qui toca,com toca i dient el què i el perquè del que ens ocupa.

Us puc dir ja que pensant en això vaig valorar la possibilitat de demanar informació als mateixos Consellers (i fins i tot al President de la Generalitat-¿perquè no?) a través de les bústies de govern de com està la introducció de sistemes oberts a l'administració i concretament vaig preguntar per la utilització de Linux i l'impuls definitiu de LINKAT a les escoles (mogut sense dubte pel meu interès sobre el tema ara que estem en progressiva inmersió al cole).

Feia així:"Sóc mestre i coordinador d'informàtica a una escola de Puigcerdà i voldria saber com està el tema de fer un impuls definitiu a la LINKAT a les escoles (envio el mateix mail a la Conselleria d'Educació) i el Linux en definitiva a la mateixa administració.

Personalment ho trobo ara mateix un tema cabdal i fonamental per a una societat més justa,oberta i col·laborativa.

Moltes gràcies per l'atenció."

La resposta més ràpida va ser per dir-me que m'havia "equivocat de porta" i sobretot a quina "havia de trucar" la qual cosa vaig agrair:

"En resposta al vostre correu us informem que els organismes competents en la gestió de les aplicacions tecnològiques en l’Administració de la Generalitat i en ensenyament són la Secretaria
de Funció Pública i Modernització de l’Admistració (adscrita al departament de Governació i Funció Pública) i el departament d’Educació respectivament, als quals us suggerim que adreceu la vostra consulta."

Firmat per la Secretaria del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació en Joan M. Tresserras.

(En aquesta bústia de Governació i Administracions Públiques també l'havia adreçat per cert)

Més endevant una altra que quan la vaig rebre vaig pensar com a obvia, tot i que la intenció del correu era que arribés com a mínim també a la Secretaria del Conseller:

"Acusem recepció del vostre missatge electrònic adreçat al Conseller d'Educació en el que us interesseu per l'impuls a la LINKAT.

En relació a la vostra demanda, us informo que en el Catàleg d'equipaments TIC per al present curs, s'estableix que tots els ordinadors vagin equipats amb LINKAT. L'esmentat Catàleg preveu així mateix, que els ordinadors incorporin addicionalment el sistema operatiu Windows, a petició del centre educatiu. Amb aquesta actuació es garanteix la disponibilitat del sistema operatiu GNU/Linux, a tots els centres educatius públics de Catalunya.

Ben cordialment,

--

Servei de Tecnologies per l'Aprenentatge i el Coneixement
Departament d'Educació Via Augusta, 202 Planta 2C
08021 Barcelona

A/e: seveitac.educacio@gencat.cat"

No vaig poder fer més que esboçar un somriure,pel que deia i per qui ho deia.

Tenim un full de ruta del programari lliure des del juliol passat poc publicitat.

L'he vist enllaçat en aquest bloc i citat en un article d'en Joan de Gràcia i la Meritxell Roca (l'enllaç aquí falla) a la Gaceta Tecnológica on es veuen els progressos que es fan en aquest sentit
però encara insuficients.

En aquesta mateixa publicació (adreçats des l'article citat) el onseller Jordi Ausàs declarava: “Estamos trabajando para que Linkat sea, a partir del 1 de enero de 2009, un producto corporativo que se ofrezca a toda la Administración”

La conclusió del tema,no deixa de ser una proposta que vull compartir doncs no sé quina forma hauria de tenir ni com s'hauria de vehicular.

El que sí que sé és que aquesta inicitiva va ser pressa a nivell individual com a ciutadà, com a mestre i com a coordinador d'informàtica d'una escola que depén de l'administració catalana.

I el que proposo és fer una mena de manifest, de reclamació, d'escrit...al que es pugui adherir tothom que vulgui en qualsevol de les tres condicions (o en la que vulgui) per poder presentar i
explicar clarament a qui correspongui que som una sèrie de gent que vivim el tema de prop i apostem en aquesta direcció de "codi obert" perque ho creiem necessari per nosaltres i per als nostres alumnes com a integrants de societats futures.

(Penseu que si més no l'escrit estarem en el dret de presentar-lo en format.odt)

Xavier Rodríguez.
Coodinador d'Informàtica de l'Alfons I

dimecres, 15 d’abril del 2009

Endarreriment amb "Heura" i frase cèlebre de T-Systems; "No nos damos por aludidos como parte técnica"

Nota: L'article original es pot consultar al blog http://www.jordiperales.com



Ahir a la tarda, mentre feia el repàs al recull de premsa que van apareixent en les webs dels diferents sindicats em vaig trobar amb una notícia que feia referència al procés de desenvolupament i instal·lació d'"heura" a tots els centres públics de Catalunya.

És cert que aquest projecte havia de suposar un revulsiu a les aules a l'hora d'introduïr les TIC a la pràctica diària. I certament, hauria de ser així quan s'acabi la instal·lació, però caldrà vigilar que la instal·lació realment estigui ben feta. I dic això després de llegir que en algun centre, la direcció havia hagut d'anar al darrera de l'empresa instal·ladora perquè estaven fent una instal·lació realment "exemplar". I em consta que no ha estat només en un centre.

El que sobta és l'actitud d'alguna empresa que, quan se li pregunta pel cas, simplement afirma: "No nos damos por aludidos como parte técnica"! Doncs si l'empresa no es dona per al·ludida, qui ho ha de fer? El Papa de Roma?

dimarts, 14 d’abril del 2009

Instal·lant Linkat 2.1 en 50 màquines i 2 servidors. Temps màxim: 20 hores

Nota: L'article original es pot consultar al blog http://www.jordiperales.com


La setmana passada, mentre les escoles estaven sense alumnes vam anar a fer l'actualització a la linkat 2.1 de tots els ordinadors que podien suportar la versió de linkat al CEIP Els Estanys de Platja d'Aro.

Val a dir que no es va fer l'actualització en tots els ordinadors del centre (més de 100 punts d'accés a la xarxa), sinó que només es va fer en aquelles màquines que, per una simple qüestió d'antiguitat, podien suportar-la. A les més velles es va mantenir la possibilitat d'engegar com a terminal lleuger, tal i com venien fent des de fa més de dos anys.


Ens vam plantar dos docents al centre. El dilluns 6 d'abril començàvem a fer la instal·lació del servidor, un nou ordinador que el mateix centre havia comprat. A les 10 començava tot el procés i abans de les 12 ja havíem acabat amb el servidor. Llavors, un tècnic de l'empresa on s'havia comprat l'ordinador va venir a veure com fèiem la instal·lació per xarxa.

Engegàvem la instal·lació en les 10 primeres màquines i un cop començada la instal·lació, vam marxar a dinar amb la directora. En tornar, només calia acabar la personalització de les màquines i punt i final. Mentre això s'acabava de fer, engegàvem la instal·lació en la resta de les màquines de l'edifici principal i les vam deixar preparades per a acabar la personalització a l'endemà. Teníem en marxa més de 35 màquines a la vegada.

El dimarts dia 7 d'abril ens hi tornàvem a posar a les 10 del matí, després d'haver esmorzat. Calia acabar la personalització que havíem començat el dia anterior i abordar la instal·lació en els ordinadors de l'edifici d'educació infantil. Res, en 3 hores havíem enllestit tota la instal·lació dels ordinadors que quedaven.

Com podeu suposar, vam marxar a dinar. Quedava pendent la reconversió de l'antic servidor linkat en un simple servidor de pàgina web, cosa que vam fer en 2 horetes més després de l'àpat.

Resumint:

  • Instal·lació del servidor: 2 hores
  • Actualització dels ordinadors (50 màquines): 8 hores x 2 persones = 16 hores
  • Instal·lació servidor pàgina web: 2 hores
  • Total: 20 hores

Hem de tenir en compte que aquestes 20 hores són realitzades per docents, per tant, cal entendre que si hi ha una empresa experta en sol·lucions de diversos tipus, que forma als seus treballadors d'acord amb les necessitats del client, que remunera adequadament la feina realitzada, que s'interessa per les necessitats del client, que adequa el servei a l'evolució del servei que ha de donar, ... la dedicació horària per a l'actualització de tots els sistemes d'un centre serà molt menor que la que vam fer dos simples docents "no tècnics"

diumenge, 12 d’abril del 2009

Coordinador d'informàtica, quin és el plantejament del Departament d'Educació?

La llei marca clarament la importància de les TIC en el nou model educatiu. D'aquesta forma obliga als centres a planificar els currículums de les diferents àrees a partir de procediments basats en el seu ús.

Hi ha inversions importants, potser insuficients, però a la fi importants, que intenten dotar els centres de la infraestructura necessària per poder-ho tirar endavant. Per aquest motiu, els centres ens veiem envoltats de canvis que afecten a les instal·lacions i també a l'organització. Les direccions dels centres es veuen desbordades, ja que han de prendre decisions que els supera en el seu àmbit de coneixement, sumant una problemàtica més de les múltiples que ja tenen. És precisament en aquest paper, que es situa el coordinador d'informàtica. És per això, que és necessari definir el paper que ha de jugar, juntament amb els incentius i formació adient per poder desenvolupar la seva feina correctament.

Qualsevol informe que faci referència al desenvolupament de les TIC als centres, per exemple l'informe SITE, deixa clar que els centres que tenen èxit en el desenvolupament de les tecnologies de la informació, és perquè hi ha una planificació adequada, basada amb un persona qualificada, per prendre decisions d'organització i tècniques. Això fa suposar que hi ha polítics, que saben l'arrel de la problemàtica. La pregunta que em faig, a què es deuen, les últimes actuacions, que deixen en un segon pla a la figura del coordinador?


La dotació d'equipament: només tenien accés els membres de l'Equip Directiu, (si només hagués estat el director, encara), però el coordinador no, la qual cosa em fa pensar que algú associa la figura del coordinador com el “matxaca” que passa les avaries, per exemple, d'altre manera no s'entén aquesta manca de sensibilitat.


El canvi d'IP de les ADSL, aquest ha estat l'últim cas de prepotència de l'àrea d'arquitectura de sistemes. Quan vaig trucar al SAU, i els hi vaig preguntar, perquè no s'havia informat als centres, em van dir que eren ordres expresses d'aquest departament. Després em varen fer omplir un formulari, demanar el meu DNI, em van dir que ja havien avisat amb un correu al Director (normalment el meu director em reenvia els correus), però en tot cas, que costava, també enviar un correu al coordinador, ja que és l'afectat directe, a on van a parar les queixes, quan el sistema no funciona.


Això em fa pensar que algú, sense criteri del que representa una escola o un institut ni del que fem a les escoles, vol solucionar les TIC als centres sense comptar sobre el que representa disposar d'una persona que faci les tasques de coordinador; d'aquesta manera, no es sentiran molestat per persones que coneixen la problemàtica de prop. Voldran posar un model tancat, de la mateixa forma que fa Microsoft amb el sistema operatiu; em recorda la frase “pan para hoy y hambre para mañana”. Però, això també afectarà a la comunitat educativa, ja que l'actuació del coordinador, afecta tant des d'un punt de coneixement com d'organització, tant a l'equip directiu com a la resta del professorat i finalment es traspassa a l'educació de l'alumnat.


També no oblidem, que nosaltres els coordinadors, som administració, per tant també tenim l'obligació d'actuar sobre els àmbits dels quals som responsable, i per això és just denunciar, aquelles àrees o departament que dins de l'administració ens dificulten el desenvolupament de la nostra tasca.

És necessari obligar a definir clarament on s'ha d'ubicar la figura del coordinador, i fer-li veure al responsables del Departament d'Educació, que el desenvolupament de les TIC als centres no es farà correctament sense la inversió i la planificació necessària.


Josep Almar

Coordinador d'informàtica de l'IES “Puig Cargol”

Comentari sobre les ADSL del Departament



Certament (tal com es diu en aquest fil i a http://www.eltermometretic.com/2009/04/que-esta-passant-amb-les-adsl-del.html) estan canviant les IPs públiques dels Centres. I hi ha Centres on estan canviant, a més, el router. Amb la qual cosa te'l deixen amb la configuració estàndard i has de tornar a fer tots els tràmits amb el Departament si hi tenies altres serveis.

Sóc Coordinador de TIC en el Centre on estic des del curs 1998-99. Anys enrere teníem el nostre servidor web (amb Moodle inclòs) a través de l'ADSL de la XTEC. Durant unes vacances de Nadal ens van canviar la IP sense cap mena d'avís. Sense comentaris ... No he entès mai perquè els Centres hem de tenir una ADSL de Telefónica a través de la intermediació del CTTI i de la XTEC, amb un router en el qual no poguem intervenir directament. Una connexió que falla sovint, suposo que degut al gran ús de cabal que fem des dels Centres.


Dic gran ús de cabal perquè la majoria de Centres no disposen de cap mena de tallafocs que els permeti organitzar adequadament les connexions. És com si cada dia omplíssim la banyera en lloc de dutxar-nos. A més, les necessitats dels Centres han canviat molt des que ha aparegut la web 2.0 i les connexions són insuficients encara que estiguin adequadament gestionades. A hores d'ara hauríem de tenir connexions simètriques d'alta capacitat. Més si tenim en compte la lletra petita del "catàleg", on es deia que no hi ha servidors perquè s'ha fet tot un replantejament del tema de servidors en els Centres. Molt em temo que aquest replantejament sigui NO dotar els Centres de servidors i anar "centralitzant-ho" tot, basant-se en la web.

Salutacions, Josep Pujadas i Jubany

Professor de Tecnologia Coordinador de TIC (des 1998-99)
President de l'AEIC del 2000 al 2004

La informàtica "genèrica": Programari lliure a l'Educació. Tots hi guanyem !

Reproducció íntegra del post publicat al bloc: http://ticotac.blogspot.com
(10 de gener de 2009)


Amb la baixada de temperatures d'aquests dies, he agafat un bon refredat. A la farmàcia m'han aconsellat un medicament genèric, que m'està anant d'allò més bé. Vistos els bons resultats del tractament, m'he volgut informar més sobre el concepte de genèric i he consultat la Viquipèdia, que ja supera els 150.000 articles, tot i així el terme medicament genèric no hi era, això m'ha decidit a redactar una primera aportació amb informació que trobat a diferents fonts.

Cercant vincles per posar referències a l'article, he localitzat la campanya "Medicaments genèrics EFG Tots hi guanyem !" del Departament de Salut de la Generalitat, que explica els avantatges d'aquests medicaments. De cop m'he adonat que tots els arguments que s'indiquen a la web de la campanya per adoptar els medicaments genèrics, es poden aplicar de forma directa al programari lliure. No em resisteixo a compartir aquesta "descoberta" amb l'adaptació de l'argumentari dels medicaments genèrics al programari genèric, aquí ho teniu:

"El programari lliure, identificat amb les sigles PL, són programes informàtics amb la mateixa qualitat, seguretat i eficàcia que els seus equivalents amb marca comercial i, a més, representen un estalvi important per a qui els adopta i una garantia per poder donar més i millors serveis.
  • Programari de qualitat
    Tots hi guanyem, perquè el programari lliure té les mateixes aplicacions i les mateixes funcionalitats informàtiques que el programari equivalent de marca comercial, i compta amb millors controls de producció pel fet que el codi obert permet que qualsevol persona pugui inspeccionar-lo i millorar-lo, a més el programari lliure segueix estàndards internacionals que en garanteixen la plena interoperabilitat.
  • Programari que permet estalviar
    Tots hi guanyem, perquè el preu del programari lliure és molt inferior al dels seus equivalents amb marca comercial i aixó genera estalvi individual i col•lectiu. Gràcies a aquest estalvi les administracions públiques poden dedicar més recursos per mantenir i millorar l’educació i el benestar de tota la població: atendre millor les necessitats de la ciutadania, renovar els equipaments informàtics, millorar els serveis dels hospitals i dels centres educatius...,
  • Programari segur
    Tots hi guanyem, perquè el programari lliure està sotmès a estudis i a validacions estrictes dels usuaris, de la comunitat de desenvolupadors i també estan autoritzats per les autoritats educatives. A més el programari lliure, per la seva arquitectura tecnològica, està lliure de virus informàtics.
  • Programari respectuós amb la legislació
    Tots hi guanyem, perquè a les aules, el professorat pot proposar activitats per fer a casa, basades en programari lliure, sense que aquestes tasques representin despeses familiars per l’adquisició d’un programari comercial, ni cap vulneració dels drets de propietat intel•lectual.
  • Programari eficaç
    Tots hi guanyem, perquè el programari lliure ha demostrat oferir les mateixes prestacions per al tractament informàtic que els seus equivalents amb marca comercial.
  • Programari de confiança
    Tots hi guanyem, perquè el programari lliure està plenament reconegut per les institucions públiques i els organismes internacionals."
Per saber-ne més:
L'establiment casual d'aquesta analogia, m'ha decidit a reactivar el bloc "De les TIC a les TAC", que tenia aparcat per manca de temps. M'animareu a trobar el temps per mantenir-lo viu, si aporteu les vostres reflexions als comentaris.

divendres, 10 d’abril del 2009

Què està passant amb les ADSL del Departament?

Des de fa uns mesos s'està duent a terme un canvi "silenciós" als routers del Departament. En concret, s'ha canviat la IP pública del router ADSL. Això no hauria de ser cap notícia si no fos perquè no es pot accedir als serveis web del centre des de fora. Es veu afectat d'aquesta forma l'accés al moodle del centre, a l'accés remot, etc.


Què ha succeït?

La nova IP del router no es correspon amb la IP que tenen registrats els servidors de DNS del Departament d'Educació (213.176.161.16, 213.176.161.18). El problema és que Telefònica no comunica aquest canvi al Departament i per tant les DNS mantenen les IPs antigues (prèvies al canvi). Han estat força centres els que s'han trobat amb aquesta situació i, de la nit al dia, et quedes sense moodle, els alumnes sense poder accedir al material/activitats online, etc.


Què ha fallat?

La notificació del canvi al Departament d'Educació, la comunicació als centres de què realment podia passar aquest fet. Des del Departament sembla que la solució passa per posar-se en contacte amb el SAU (sau.educacio) per donar "parte" d'aquest incident i solucionar-lo. Aquest pedaç soluciona el problema al centre però no s'avança amb el que realment és el problema ja que demà li tocarà patir a un altre centre i s'hauran perdut dies sense saber què passa, sense poder accedir als serveis web.


I a partir d'ara?

Cal esperar que la coordinació entre Telefònica i el Departament millori i que el dia a dia dels centres educatius no es vegi alterat per aquest tipus de problemes.

L'Escola Pia i el programari lliure










L'escola ha iniciat un nou projecte que us volem donar a conèixer. Aquest projecte consisteix en l'adopció, sempre que sigui possible, del Programari Lliure en comptes del programari propietari.


I això què vol dir?

Els programes d'ordinador es poden haver comercialitzat pensant en les res­triccions d'ús, còpia i distribució. Per exemple, quan comprem un programa no lliure, normalment, l'acord de llicència ens compromet a usar-lo en un únic ordinador. En canvi, un programa sota llicència de Programari Lliure permet als seus usuaris usar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo i millorar-lo sense restriccions.

El nom anglès del Programari Lliure és “Free Software”, i la doble accepció de “free” (lliure, gratuït) fa que sovint es confonguin ambdues. Cal tenir present però que el programari lliure no és necessàriament gratuït, tot i que tot el programari lliure que ha escollit l'escola també és gratuït. Per facilitar l’accés als programes que fem servir a l’escola, també hem inclòs en aquest web programes gratuïts (freeware), encara que no són de codi lliure.


Per què ho fem?

Aquesta decisió l'hem presa després de valorar-ne tots els pros i contres, bàsicament ha estat per un compromís ètic i per aspectes econòmics. Ètic perquè volem ser i que els nostres alumnes siguin respectuosos amb el que significa la propietat intel·lectual. Econòmic perquè tenir amb llicència propietària tot el programari que fa servir l'escola suposa una despesa que podem estalviar. Tot això sense comprometre la qualitat dels aprenentatges. Amb l'adopció del programari lliure no hem hagut de renunciar a cap activitat ni a cap objectiu d’aprenentatge.


I com ens afectarà?


El fet més rellevant és la substitució del conegut programari propietari Microsoft Office (Word, Excel i PowerPoint), pel seu equivalent en el programari lliure, i no menys conegut, OpenOffice (Writer, Calc i Impress). Juntament amb aquests, altres programes com el Mozilla Firefox, Gimp, Inkscape i d'altres, s’aniran fent familiars entre els nostres alumnes.

Estem adaptant les programacions i ordinadors, i preparant tots tipus de material de formació per als nostres alumnes.

Tots aquests programes i materials de formació els podreu trobar en el web del Programari Lliure de l’Escola Pia, d’on podreu descarregar-los.

Aquest és un aspecte molt important per a nosaltres: que tots els nostres alumnes (i les seves famílies) i tots els professors puguem utilitzar les mateixes eines.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Recopilació de manuals sobre programari lliure

Recopìlació de més d'una trentena de manuals i tutorials de Linux en genral i d'aplicacions incloses dins la Linkat.

Recopilació de manuals.

Manuals de Linux, OpenOffice, Firefox, GIMP, Blender, Cinelerra, CSS, HTML...


Notícia publicada al portal Linkat i a meneame.net

diumenge, 5 d’abril del 2009

El llibre del futur ja està aquí

Resum de l'article: "El libro del futuro ya está aquí" (El País, edició del dia 05/04/09) que tracta sobre llibres electrònics:


La lectura de llibres electrònics espanta una mica ja que l'experiència dels ordinadors és una mica dolenta pel fet de cansar molt la vista.

La realitat és tota una altra, ja que la llum que fan servir és incident i per tant és molt similar a la sensació de llegir un paper.

A més, aquests aparells ens permeten coses que fem a sobre d'un paper, subratllar, posar comentaris, etc., però moltes altres coses que no fem amb un paper: ampliar la imatge, escoltar música amb el mateix aparell, consultar un diccionari ...

Al mercat anglosaxó, han tingut un gran èxit els models que hi ha actualment: Kindle, (Amazon), E-Reader (Sony), Digital Reader (I-Rex), entre altres.

Els últims models han millorat en prestacions i disseny, a més que cada cop s'amplia més la disponibilitat de llibres. Actualment en hi ha uns 245 mil llibres, només a Amazon, i alguns d'aquets aparells permeten emmagatzemar fins a 1500 llibres, connectar-se a Internet per llegir el diari, ...

Una altra opció que ha sortit últimament és el lector de llibres, és a dir, el mateix aparell transforma el llibre a veu, amb les utilitats que li podem imaginar.

El proper any, sortiran llibres electrònics fins com un paper que es podran embolicar sobre ells mateixos.

Tot i la crisi, la venda de llibres electrònics segueix un bon ritme.

Amazon acaba de treure una aplicació al mercat que pèrmetrà descarregar llibres electrònics als propietaris d'un Iphone, a més Android permetrà llegir els 7 milions de llibres que té escanejats google amb el seu navegador.

No se sap si acabarà o no amb els llibres tradicionals, provablement conviuran els dos durant molts d'anys, però de ben segur que causa neguit en molts sectors.

-- Josep M Sardà
Coordinador informàtica
IES Malgrat

GNU/Linux i els virus

Us reproduïm aquest article publicat a la revista Todo Linux sobre els mites i les realitats dels virus en aquesta plataforma.

Podeu trobar més articles sobre GNU/Linux aquí.